.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 9 de maig del 2013

El pensament no és delicte

El 23 de gener el Parlament de Catalunya va aprovar per àmplia majoria una declaració institucional amb efectes exclusivament polítics. Però ahir, a instàncies del govern espanyol, el Tribunal Constitucional va decidir deixar-la temporalment sense efecte mentre se l’estudia a fons. Ens trobem davant d’una nova ridiculesa d’Espanya. D’efectes jurídics aquella declaració no en tenia cap, i si el que s’intenta és anular els efectes polítics és com si pretenguessin criminalitzar el pensament, una actitud típica dels dictadors. Però en una democràcia consolidada, i se’ns assegura que Espanya ho és, el pensament no pot ser mai un delicte, i opinar, que no és res més que pensar en veu alta o fer-ho per escrit, tampoc ho hauria de ser. De moment, doncs, Espanya i els seus tribunals s’han tornat a cobrir de glòria. Però suposo que a ningú se li escapa que a Catalunya, amb mesures tan forassenyades com aquesta, no disminuirà el nombre d’independentistes sinó que per l’efecte acció-reacció més aviat augmentarà. Tornem-ho a dir, el problema catalán no és un problema legal, com tossudament pretén Espanya, sinó un problema estrictament polític, i els problemes polítics no es resolen mai per la via judicial. Tant costa d’entendre?

3 comentaris:

Clidice ha dit...

el problema català, per al senyor rajoy són uns "hilillos de plastilina" també. però el xapapote va cobrir les costes de tota Galícia.

Jordi ha dit...

A ells si els hi costa. Només veuen que poden perdre els seus dominis.

A una declaració d'aquest tipus pots adherir-te o no però un jutge no té res a veure. Bé, si fa de jutge perquè si fa de polític intentarà fer espectacle.

Però si a aquesta professora no li han renovat la plaça perquè va mostrar-se a favor del dret a decidir, como podem pensar que respecten la llibertat d'opinió i per extensió, de qualsevol altra que no signifiqui agenollar-nos davant d'ells?

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Si Rajoy pensa això és que té els mateixos mals assessors que tenia llavors. Avui que és a Barcelona potser algú el posarà al corrent de com vas les coses per aquí.

Jordi,
És d'esperar que els fets que s'aniran produint aniran posant a tothom al seu lloc.