Els que hi estan en contra

Hi estan en contra el senyor Duran Lleida i la senyora Llanos de Luna, El Periódico i La Vanguardia, la senyora Chacón, que sempre va per lliure però que té molt clar quin és el país que ha de defensar, el Círculo de Economía, els directius de Freixenet i Codorniu i, en general, els empresaris que no han fet els deures de diversificació i internacionalització i que encara tenen a Espanya com el seu principal mercat de venda, el Círculo del Liceo, els que xiulen el president Mas quan va al Tenis Barcelona a donar els premis del Trofeo Conde de Godó o quan visita la Feria de Abril, els directius de laCaixa i del Banc Sabadell, el lobby Puente Aereo, els tertulians catalans de caire espanyolista que cobren sota mà d’Espanya i també els que ho fan per convenciment, les cúpules directives i molts votants del PSC i del PP, el Círculo Equestre, molts votants d’Iniciativa, la majoria dels que prenien el vermut a la terrassa del Sandor, els que diuen ser només espanyols o més espanyols que catalans i, en general, els que consideren que els interessos de Catalunya han d’estar sempre supeditats als superiors interessos d’Espanya, el senyors Martínez i Puiggròs (sí, sí, aquells en els que ara mateix penses, encara que no es diguin Puiggròs ni Martínez), els voluntariosos catalans que ara es declaren federalistes sabent que a l’altra banda del taulell de federalista no n’hi ha gairebé cap, els ciudadanos i els rosaDíez i, en general, els catalans porucs que prefereixen que siguin uns altres els que decideixin el futur de Catalunya, el nostre futur.

Tots aquests que hi estan en contra i altres que em dec haver deixat, són molts? Sí, són molts, hi ha càlculs que diuen que potser superen un terç de l’electorat, i personatges com en Girauta que asseguren que són més de la meitat. De totes maneres, sense poder-los comptar un a un difícilment ens posarem d’acord sobre la xifra. Així les coses, d’opció intel·ligent per sortir d’aquest atzucac només n’hi ha una, que seria votar com més aviat millor per poder esvair dubtes d’una vegada per totes. I doncs, per què no ho fem? La resposta és que, dissortadament, entre la nostra classe política la intel·ligència és una mercaderia que va més aviat escassa.

Evidentment també hi estan en contra els francesos de França i els espanyols d’Espanya i els serbis de Sèrbia i tutti quanti, però aquests no voten a Catalunya i, per tant, amb tots els respectes, la seva opinió resulta del tot irrellevant. Tan irrellevant com ho serà la dels catalans el dia que els flamencs, els escocesos o els bascos decideixin el seu futur.