Senyor Borbón,
Ahir al vespre, quan vostè i la seva dona van entrar a la llotja del Liceu de Barcelona van ser objecte d’una sonora pitada per part del públic, una esbroncada que els aplaudiments que hi van haver a continuació no van ser capaços de dissimular.
Uns deien que la pitada anava dirigida a vostè com a membre de la casa reial espanyola, i que estava motivada pel desprestigi creixent d’aquella institució. Pot ser. Altres deien que no, que la pitada anava dirigida a la virreina Llanos de Luna, que formava part de la comitiva i que, com tothom sap, des del seu càrrec ha anat conreant grans simpaties arreu. També pot ser.
Però jo penso que la pitada d’ahir no anava dirigida a cap personatge concret sinó a Espanya com a concepte. Intueixo que, a partir d’ara, cada vegada que algú que representi el concepte Espanya es presenti en un lloc públic de Catalunya d’aforament no controlat correrà el risc de rebre una esbroncada com la d’ahir.
És una manera ben peculiar i poc educada de votar, això és evident, però de moment és l’única que des de la metròpoli ens permeten. Dit això, senyor Borbón, vostè ja sap que anar a certs llocs amb mala companyia té els seus riscos i, avui en dia, presentar-se al Liceu acompanyat de la virreina constitueix una operació d’alt risc.
Cordialment.
Ahir al vespre, quan vostè i la seva dona van entrar a la llotja del Liceu de Barcelona van ser objecte d’una sonora pitada per part del públic, una esbroncada que els aplaudiments que hi van haver a continuació no van ser capaços de dissimular.
Uns deien que la pitada anava dirigida a vostè com a membre de la casa reial espanyola, i que estava motivada pel desprestigi creixent d’aquella institució. Pot ser. Altres deien que no, que la pitada anava dirigida a la virreina Llanos de Luna, que formava part de la comitiva i que, com tothom sap, des del seu càrrec ha anat conreant grans simpaties arreu. També pot ser.
Però jo penso que la pitada d’ahir no anava dirigida a cap personatge concret sinó a Espanya com a concepte. Intueixo que, a partir d’ara, cada vegada que algú que representi el concepte Espanya es presenti en un lloc públic de Catalunya d’aforament no controlat correrà el risc de rebre una esbroncada com la d’ahir.
És una manera ben peculiar i poc educada de votar, això és evident, però de moment és l’única que des de la metròpoli ens permeten. Dit això, senyor Borbón, vostè ja sap que anar a certs llocs amb mala companyia té els seus riscos i, avui en dia, presentar-se al Liceu acompanyat de la virreina constitueix una operació d’alt risc.
Cordialment.
4 comentaris:
Ha, ha... i La Vanguardia anar dient que és degut al follón de trànsit que es va formar que va posar la gent nerviosa...
XIULAVA LA CATALUNYA EMPRENYADA¡¡¡¡DE SARRIA A POBLE NOU..
Exactament. La gent es va emprenyant. No hauria de ser així però és de les poques coses que encara permeten fer. Imagino que en el futur faran una llei per a aquell que facin això siguin identificats i detinguts.
Galderich,
La Vanguardia, quan defensa la monarquia espanyola, de vegades sembla que vulgui fer la competència a l'ABC.
Oliva,
Exacte!
Jordi,
No cridis el mal temps, eh!
Publica un comentari a l'entrada