Diputats provocadors

(Foto: El Mundo)

Gairebé tots els partits tenen diputats provocadors, uns personatges que mai no tenen por de fer el ridícul. Són els que fan la feina bruta i els que amb les seves actuacions exciten les masses. Un dels grans provocadors de Catalunya, i com a tal s’ha de reconèixer que no ho fa gens malament, és el ciudadano Jordi Cañas, un diputat que té al·lèrgia a la llengua catalana. Cañas ni tan sols té la cortesia de parlar en català quan el conviden a un programa de ràdio o tele en català. Deixant al marge la seva mala educació i manca de respecte per la llengua catalana, s’ha d’admetre que té tot el dret a utilitzar la llengua que més li convingui, faltaria més, el mateix dret que tinc jo a dir-li provocador i ridícul sempre que es presenti l’ocasió. Més que res perquè ho és, i ell n’és perfectament conscient.

A cal PP s’enfaden molt quan s’utilitza l’expressió, realment poc afortunada, de cordó sanitari. Però s’ha de reconèixer que amb les seves provocacions es busquen la desqualificació política i sovint, també, la personal. No hi poso noms, gairebé tots els diputats peperos del Parlament són provocadors, sembla que gaudeixin provocant. Però quan es provoca s’ha d’acceptar el risc que algú s’hi torni, i per això a Catalunya el PP té tan mala imatge i tanta crítica negativa. I no ens equivoquem, per més que es queixin i es facin les víctimes els provocadors casi sempre són ells, sempre amb el maltractament de la llengua pròpia de Catalunya com a bandera de la seva actuació política.

Podríem parlar també dels socialistes, però no farem llenya de l’arbre caigut. Els socialistes, en caiguda lliure, estan fent oposicions a ser un partit extraparlamentari, i això no ho aixequen ni amb les calculades provocacions de la diputada Chacón. I CiU, el primer partit de Catalunya, també en té de provocadors? I tant, el primer provocador de CiU és Duran i Lleida, que al tenir els seus interessos polítics a sis-cents quilometres de Barcelona tot sovint s’oblida de defensar els interessos catalans. I ara podria seguir amb Esquerra, etc., però per manca de temps ho haig de deixar aquí.