La meitat més un és una majoria suficient

La consellera Ortega va dir l’altre dia que el referèndum s’hauria de guanyar amb dos terços de participació. També hagués pogut parlar de tres cinquenes parts o del noranta per cent. És la seva opinió, tan respectable com qualsevol altre, i intueixo que coincideix amb l’opinió de Duran Lleida. L’explicació que donava per justificar aquestes altes exigències aritmètiques és que així seria més fàcil que des de l’estranger ens avalessin el resultat. Però no ens enganyem, només és una excusa per amagar les poques ganes que tenen algunes persones de poder decidir el seu futur.

La diputada Simó, d’Esquerra, parlava del 55%, i no recordo si es referia a la participació o als vots favorables. També hagués pogut parlar del 52% o del 61%. És una altra opinió, tan respectable com la de la vicepresidenta Ortega. No coincideixo amb cap d’aquestes opinions. Per altra banda, el president Mas sempre parla d’una majoria àmplia sense concretar més, i com que al meu entendre la meitat més un és una majoria suficientment àmplia vull pensar que almenys en això coincidim.

Potser seria raonable que, quan arribi el moment, ens poséssim d’acord sobre el percentatge mínim de participació per donar validesa a la consulta. La meva posició seria que aquest percentatge fos de la meitat del cens més un vot (és a dir, la majoria del cens), i a partir d’aquí guanya l’opció que, dels vots emesos, treu el cinquanta per cent més un vot (és a dir, la majoria dels votants). La democràcia és això, una majoria que guanya i una minoria que perd. I, evidentment, qui no hi participa no compta. El que no tindria cap sentit és que qui tingui menys suport electoral es pugui acabar imposant a qui en tingui més tal com, als efectes pràctics, defensen tant Ortega com Simó.