(Foto: racoblaugrana)
El futbol, com a esport, no m’interessa gaire, però sí que m’interessen els aspectes extraesportius que l’envolten. Ara hi ha hagut la presentació d’un exentrenador del Barça que ha fitxat per un club alemany, i em vull centrar en les reaccions provincianes dels mitjans informatius sobre aquell acte. Per què en dic reaccions provincianes? Doncs perquè gairebé tothom ha destacat, alguns bavejant molt, que Guardiola ha parlat, també, en alemany.
Aquestes coses no deixen de sorprendre’m, vull dir que em sorprèn molt que hi hagi gent sorpresa pel fet que una persona que, a partir d’ara, treballarà a Alemanya, decideixi parlar en alemany a Alemanya. Són reaccions provincianes, al meu entendre equivocades, i potser les expressen els mateixos periodistes que també consideren normal que persones de fora que fa anys que viuen a Catalunya, futbolistes inclosos, no siguin capaces de dir ni bon dia en català.
El fet és que així com, a Catalunya, al matí la gent diu bon dia, a Alemanya diuen guten Morgen. No veig perquè ens hem d’estranyar pel fet que Guardiola s’adapti, també lingüísticament, al lloc on lliurement ha decidit anar a viure. L’opció lingüística de Guardiola no en té res d’estranya i, repeteixo, aquí l’única cosa estranya és la reacció de la premsa provinciana mostrant la seva sorpresa davant d’una obvietat com és que, a Alemanya, es parli en alemany.
4 comentaris:
La sorpresa ha estat per la rapidesa en aprendre una llengua per a nosaltres complexa com l'alemany. I si ha estat capaç d'aprendre-la tant ràpidament, des de quan sabia que aniria a viure a Alemanya?
Seria notícia periodistes madrilenys d'aquests diaris tant simpàtics amb els catalans parlant català.
No em considero mes intel.ligent que ningú però quan la meva agencia em van enviar a treballar a Egipte, tot i parlant angles, vaig proposar-me aprendre àrab com a forma d'integrar-me mes a una cultura i costums tan diferents a les meves, i en cinc mesos ho vaig tenir llest, desprès poc a poc vas aprenent els detalls, els dobles sentits, els refranys, fins i tot acudits, però amb ganes es pot fer i com jo molts dels meus companys. Com a catalana es el que a mi m' hagués agradat que fessin tots als que arriben al meu petit país, per aixo sempre jo he fet allà on m' ha tocat anar.
Galderich,
Pel que s'ha publicat aquests dies feia uns quants mesos que ho sabia, i això combinat amb força de voluntat i hores d'estudi, ha donat el resultat que ha donat.
Jordi,
Els periodistes madrilenys deixem-los en pau, que prou feina tenen. Centrem-nos en "els nostres", que massa sovint també patinen ;-)
Marta,
El teu cas em fa pensar en el cas Guardiola. Tot és voler-ho! Et felicito per la teva actitud.
Publica un comentari a l'entrada