.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 19 de juny de 2013

Calen les declaracions de cap de setmana?

Explicaven en un mitjà de comunicació que durant els caps de setmana els partits polítics tenen persones de guàrdia preparades per fer declaracions polítiques i, d’aquesta manera, fer-se visibles als mitjans informatius durant els set dies de la setmana. Amb aquest sistema no hi ha mai descans, de dilluns a divendres amb l’activitat normal dels dies feiners, i dissabtes i diumenges amb les declaracions de cap de setmana d’uns i altres. Unes declaracions que, sovint, s’autoalimenten. Segurament des de l’òptica dels dirigents polítics aquesta visualització permanent els resulta interessant, i vull creure que per a les empreses periodístiques també ho deu ser, o almenys s’ho pensen. Però mirat des del punt de vista del ciutadà no estic tan segur que sigui així. Vaja, penso que és més aviat al contrari. Potser seria bo que ni que fossin només un parell de dies a la setmana desaparegués dels mitjans la propaganda política, i parlo de propaganda perquè dir-ne informació seria una exageració. Per més que t’agradi, arriba un moment que la política també produeix cansament, i després del cansament hi ha la possibilitat que arribi el rebuig. Llavors es corre el risc que un excés de política als mitjans produeixi l’efecte contrari que es busca i s’acabi amb una baixada del consum, sigui de participació electoral o de venda de diaris.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

ve a ser com el sistema que usen els medis de comunicació esportius, treure suc del no res més absolut per justificar la pròpia existència més enllà de les competicions que tenen una durada definida. Li podríem dir el complex "Anita Obregon" que és potser qui més ha explotat la notícia inexistent en -encara- aquest país.

Jordi ha dit...

Suposo que és allò de la campanya contínua per intentar crear un ambient continu a favor de certes coses i en contra d'altres. Per l'altra banda hi ha alguns programes de notícies que es dediquen a notícies ximpletes i llavors tens la sensació que és dolent o perden el temps.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
De vegades també penso que, en aquest sentit, el model la premsa generalista és la premsa esportiva. Té el seu mèrit, sí.

Jordi,
Tot depèn de si aquests programes que dius tenen una clientela fidel que els justifiqui.