.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 7 de juny de 2013

Replantejament de l’oferta política

Resultats electorals canten. La dreta endreçada catalana que sempre havia confiat en Convergència darrerament sembla que ja no hi confiï tant. Actualment només tenen cinquanta diputats i, segons les últimes enquestes, la tendència segueix sent a la baixa. Cal buscar una alternativa a Convergència. Una alternativa de dretes, és clar, perquè el votant d’aquest partit és majoritàriament de dretes. El que no es pot pretendre és que de cop i volta els convergents sobiranistes, que cada dia són més, es facin d’esquerres i es passin a Esquerra, per més decebuts que estiguin amb la permanent indefinició nacional del seu partit.

Hi ha, però, una alternativa més fàcil, i és que Convergència deixi de marejar la perdiu i es declari formalment favorable a la independència de Catalunya. I quan dic que se’n declari favorable no vull dir que els seus dirigents, individualment, es posicionin, que això més o menys ja ho fan, sinó que sigui una decisió de partit, encara que sigui a costa de deslligar-se d’Unió. Duran i els seus, que intueixo que són poquets, sempre trobarien aixopluc a cal PP, i els populares potser els deixarien conservar el nom i tot.

Llavors els independentistes d’esquerres podrien votar Esquerra, i els de dretes ho podrien fer per aquesta nova Convergència de caire sobiranista. Els no independentistes o constitucionalistes aquest problema ja el tenen resolt. Poden optar per un partit de dretes, els populares, o un d’esquerres, els socialistes, que en clau nacional espanyola aquests partits són molt similars. I a qui no agradin cap dels quatre partits principals, sigui independentista o no, pot triar entre el reguitzell d’altres opcions que ofereix el nostre ampli mercat electoral: ciudadanos, CUP, ICV-EUiA, falangistes, RosaDíez, etc.