.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

divendres, 28 de juny de 2013

Amb cimeres no ho resoldrem

(Foto: osona.com)

Encara que els capitostos de la coalició política de facto dels tres partits espanyolistes PPSC’s, de les organitzacions patronals, de La Vanguardia, de la Caixa, dels círculos varis, etc. encara que tots aquests personatges es manifestessin a favor del dret a decidir dels catalans sobre si volem que Catalunya sigui un país independent o no ho sigui, encara que això passés, que evidentment ni passa ni previsiblement passarà, seriem exactament allà on som ara, en una foto de gent somrient participant en una nova cimera que només serveix per distreure el personal.

Pel mateix motiu, quan aquests personatges s’hi mostren radicalment en contra, que evidentment s’hi mostren, tampoc significa gran cosa. A Catalunya som uns quants milions de ciutadans amb dret a vot i, sent molt generosos, el pes electoral dels capitostos que dèiem abans resulta del tot irrellevant. Potser cal recordar que, en democràcia, el vot del senyor Isidre Fainé val igual que el del seu xofer.

A Catalunya ens estem afeccionant massa a convocar cimeres en comptes d’agafar-nos seriosament la convocatòria d’una consulta popular. Fins ara el president Mas en surt força ben parat, però més aviat que tard la gent del carrer ja no es conformarà amb cimeres que no serveixen per res i exigirà poder votar, en el format que sigui, però votar. Doncs a veure si ens posem les piles, que alguns ens comencem a posar nerviosos amb tanta cimera que no serveix absolutament per res.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

No em deixa de perseguir la sensació que als "capitostos" aquests, els cal la parafernàlia que els doti de legitimitat. Com si les idees i les majories no fossin pas prou. Allò de les corts i tota la monserga.

Una republicana que ja en té un tip de tants senyors pomposos, un tip i una perdiu ben marejada. Pit i daixonses, filferrada on toca i tal dia farà un any home! Que amb tanta ruqueria els quartos van marxant i se'ls van enduent els altres a les Caiman. Colla de béns ensinistrats! Un home (o dona, o nen), el meu regne per un home (o dona, o nen)!

Jordi ha dit...

Jo ja fa temps que estic impacient però penso que potser, i només potser, estant intentar fer les coses de la millor manera per a aconseguir un reconeixement internacional: pas a pas sense deixar-se cap ni un. Això si, podrien anar una mica més depresa no?

En quan a aquest que anomenes, ells no pensen que el vot del seu xofer valgui el mateix. Bé, el vot potser si però no les decisions o opinions que puguin tenir.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice, Jordi,
Gràcies pels vostres comentaris, que m'havien quedat "traspaperats".