Són trucades que aviat dono per acabades. De fet s’acaben només començar, quan els dic que si no entenen la llengua que, com a mínim, haurien d’entendre si pretenen tenir-me com a client, no m’interessa l’oferta que volen fer-me, per bona que sigui. Sóc poc exigent, no exigeixo que em parlin en català, però si em volen vendre alguna cosa vull que, com a mínim, m’entenguin. Tampoc crec que sigui demanar res de l’altre món, oi? Bé, ara em truca un venedor parlant-me en un perfecte català, però m’ofereix un servei que sé del cert que no necessito i que, per tant, no m’interessa. Li contesto, cortesament, dient-li que no m’interessa. Insisteix, em pregunta si potser ho trobo car. Li responc que no, que no entro en el preu, però que no m’interessa. Es posa pesat dient-me si seré capaç de deixar passar una oportunitat així. Insisteixo dient-li que no m’interessa, i que dono per acabada la conversa. Abans de penjar el telèfon, el venedor encara té temps de dir-me que m’ho pensi bé, i em pregunta quan em pot tornar a trucar. Dic bon dia i acabo penjant, una mica a contracor, ho reconec, perquè no m’agrada deixar a la gent amb la paraula a la boca. Però a veure, qui és aquí el mal educat? Jo per penjar-li el telèfon o ell per ser tan pesat i insistir més del compte?
4 comentaris:
Ells són els maleducats. Imagino que els que truquen basen una part important del seu petit salari sobre les vendes i acaben fent-se pesats. El pitjor és que a vegades he acabat de mal humor per la resposta que he hagut de donar sense que m'ho busqués.
Ells no son culpables. Viuen a comissió i segur que van molt collats. La culpa vé de més amunt.
Jo sóc venedor i potser, de vegades apreta massa però tothom lluita i no sempre té las eines per fer ho.
El telèfon es fred i distant i les seves directrius matusseres, jo segurament també l'engegaré a dida si em truca però qui estigui lliure de pecat.....
Avui, sobretot el jovent, molts passen per haver de treballar en aquests centres que es dediquen a telefonar per vendre. A comissió i de productes, que, moltes vegades, no es vendrien de cap de les maneres. Estic convençuda que el que rep la trucada pensa "aneu a la merda", però el que la fa, també. El nou capitalisme, on el venedor no és un assessor apreciat, sinó un plasta que t'encoloma qualsevol cosa per tal de treure-te'l del damunt.
Jordi, Jordi Rey, Clidice,
Avui faig una resposta conjunta. Jo penso que s'ha de saber on és el límit que no s'ha de traspassar, i sovint et trobes que els que et truquen no ho saben, o no ho volen saber. Jo també em dedico a vendre però tinc molt clar on és el límit a partir del qual és millor deixar-ho, ni que sigui per més endavant. En fi, em sembla que més o menys coincidim.
Publica un comentari a l'entrada