Països petits

Els partidaris de deixar les coses tal com estan -posem per cas, els governants d’Espanya- s’inventen arguments puerils que no convencen ningú, tot per no voler acceptar que els contenciosos polítics només es poden resoldre votant democràticament. Ara han obert una nova i ridícula polèmica sobre la mida dels països, assegurant, evidentment sense aportar-ne cap prova, que és millor ser un país gran que un país petit. Els governants del país petit -en aquest cas, Catalunya- han contestat dient que la mida del país no té res a veure amb el benestar dels seus ciutadans, i no cal anar gaire lluny per trobar exemples. Espanya és un país relativament gran comparat amb Catalunya, però tant les dades de l’atur com la majoria dels indicadors econòmics són millors o, com a mínim, menys dolents, a Catalunya que a Espanya. De països grans que són un desastre des de qualsevol punt de vista el món n’és ple, i de països petits que són capdavanters també. La conclusió és que la mida d’un país no té cap relació amb el benestar dels seus ciutadans, bàsicament perquè la grandària d’un país no és garantia de res. És ridícul que avui en dia algú dubti que un país europeu de 32.000 km2 i 7.500.000 habitants no sigui perfectament viable. S’han estudiat l’actual mapa d’Europa els governants espanyols? O la resposta és no, que no ho crec, o, una vegada més, ens volen fer trampeta. Vicent Partal ho ha explicat molt millor que jo.