Interferències diplomàtiques

Dilluns el president Mas tenia emparaulada una trobada a París amb un ministre del govern francès, no pas per iniciativa pròpia sinó a petició del ministre. Poques hores abans, quan Mas ja era a París, el ministre la va cancel·lar al·legant problemes d’agenda. Bé, aquesta mena d’interferències diplomàtiques no són cap sorpresa, la mà d’Espanya és molt llarga i fins que no constatin que ja no hi som intentaran torpedinar el procés per terra, mar i aire. Però els que queden malament amb aquests boicots i descortesies diplomàtiques no són precisament Catalunya i els seus governants sinó qui les organitza sota mà (el govern espanyol) i qui es deixa pressionar (el govern francès), vés a saber a canvi de què; ho dic perquè els francesos tampoc treballen de franc. Però sigui com sigui, l’anul·lació d’aquest sopar potser encara ens beneficiarà, en el sentit que ara tots ens hem assabentat de l’anul·lació, i si el sopar s’hagués celebrat potser hauria passat més desapercebut. Cada vegada que Catalunya intenti donar-se a conèixer al món, Espanya, és a dir, els governs espanyols, ens boicotejaran. No és que no volen que votem, és que ni tan sols volen que ens expliquem. Els governants espanyols tenen sobre Catalunya i els catalans un estrany sentit de la propietat, es pensen que són els nostres amos. Són tan curts de mires que pretenen que Catalunya i els catalans són seus, i el dia que se n’adonin que això no és així, ja serà massa tard per rectificar. Mentrestant hem d’assistir a la conyeta gairebé diària del ministre espanyol Montoro sobre el percentatge del dèficit català, amb el somriure còmplice de la virreina bis fent que sí amb el cap. Quina colla!