.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 6 de juny del 2013

Interferències diplomàtiques

Dilluns el president Mas tenia emparaulada una trobada a París amb un ministre del govern francès, no pas per iniciativa pròpia sinó a petició del ministre. Poques hores abans, quan Mas ja era a París, el ministre la va cancel·lar al·legant problemes d’agenda. Bé, aquesta mena d’interferències diplomàtiques no són cap sorpresa, la mà d’Espanya és molt llarga i fins que no constatin que ja no hi som intentaran torpedinar el procés per terra, mar i aire. Però els que queden malament amb aquests boicots i descortesies diplomàtiques no són precisament Catalunya i els seus governants sinó qui les organitza sota mà (el govern espanyol) i qui es deixa pressionar (el govern francès), vés a saber a canvi de què; ho dic perquè els francesos tampoc treballen de franc. Però sigui com sigui, l’anul·lació d’aquest sopar potser encara ens beneficiarà, en el sentit que ara tots ens hem assabentat de l’anul·lació, i si el sopar s’hagués celebrat potser hauria passat més desapercebut. Cada vegada que Catalunya intenti donar-se a conèixer al món, Espanya, és a dir, els governs espanyols, ens boicotejaran. No és que no volen que votem, és que ni tan sols volen que ens expliquem. Els governants espanyols tenen sobre Catalunya i els catalans un estrany sentit de la propietat, es pensen que són els nostres amos. Són tan curts de mires que pretenen que Catalunya i els catalans són seus, i el dia que se n’adonin que això no és així, ja serà massa tard per rectificar. Mentrestant hem d’assistir a la conyeta gairebé diària del ministre espanyol Montoro sobre el percentatge del dèficit català, amb el somriure còmplice de la virreina bis fent que sí amb el cap. Quina colla!

3 comentaris:

Oliva ha dit...

.....I FENT RIALLETES ESTUPIDES,L'"AXURADETA I BOTONITZADA"DÑA.ALICIA.....PER CERT DE QUE COI REIA?.....

Jordi ha dit...

Exacte, és pensen els amos i que tot els que hi ha aquí els pertany: Impostos, la llibertat de la gent...

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Suposo que reia de la resposta de Montoro. Suposo.

Jordi,
S'ho pensen, sí, però un dia veuran que ja no hi som.