.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 27 de maig de 2013

Veneçuela i Cuba són models per sortir de la crisi?

(Foto: Público)

Alguns personatges mediàtics insinuen que Cuba i Veneçuela podrien ser els nostres models per sortir de la crisi econòmica. Bé, tot i que es diu que contra gustos no hi ha res escrit, cal dir que hi ha gent amb uns gustos ben estranys. De Cuba no cal dir-ne gran cosa, qui hi té interès coneix més o menys la dura realitat de l’illa, i la realitat és que s’hi està tan bé que la gent marxa per no tornar-hi, i ningú de fora hi vol anar a viure. Amb això ja està tot dit. De Veneçuela, potser no se’n parla tant, però ara s’ha fet públic que, per no tenir, ja no disposen ni de paper de vàter, un producte, per cert, amb el preu màxim fixat pel govern. L’esperpent arriba amb l’explicació que han donat les autoritats: que la gent menja massa, tres cops al dia o més, com volent donar a entendre que, fruit del gran benestar gastronòmic dels veneçolans, s’ha disparat, per motius obvis, el consum de paper de vàter fins a esgotar-ne els estocs. Tot per no acceptar la realitat, que és que als fabricants de paper de vàter no els surten els números al preu que el govern els obliga a vendre. Davant d’aquesta nova astracanada dels governants bolivarians, hem de riure o plorar? Doncs què voleu que us digui, posats a triar entre les bondats de Veneçuela i Cuba em quedo a ulls clucs amb els Estats Units. Amb el permís de la metgessa Forcades i de l’economista Oliveres, és clar.

4 comentaris:

Mercè Piqueras ha dit...

No entenc que puguin posar com a models Cuba i Veneçuela. No conec Veneçuela, però he estat a Cuba i el que vaig conèixer no van ser precisament els hotels de luxe on s'estan els turistes.

A la Universitat de l'Havana els faltava de tot i el personal cobrava de tant en tant, quan hi arribaven diners (qui sap si aquí no acabarem així). Vaig estar a casa d'una dona professora universitària casada amb un metge d'hospital. Vivien en un pis petit, amb mobles que aquí no els agafaria ningú d'un contenidor, i a la seva nevera gairebé hi havia teranyines. Em va oferir un arròs amb carn de porc, que semblava l'haguessin tallat amb micròtom (no crec que hi hagués més 100 grams per a les dues). I a la finca hi havia una mena de vigilant/porter, però vigilant no de possibles intrusos, sinó per controlar què feien els veïns o qui els visitava. Vaig visitar una escola primària (els vaig dur material escolar, principalment llapis de colors i altres coses que no ocupaven molt de lloc a la maleta) i la mainada em va cantar dues cançons que em va fer pensar quan aquí es cantava el cara al sol a les escoles.

La gent de Cuba és encantadora, i m'agradaria tornar-hi, però no per viure-hi, malgrat la bellesa de l'illa i el clima tan agradable.

pons007 ha dit...

Veneçuela? Cuba? Diguem clàssic, però els meus models de països són els de tota la vida, es a dir, aquella gent del nord com Dinamarca, Noruega o Suècia.

Jordi ha dit...

Segur que el que volen aquestes dues persones són aquests models? Jo no he sentit pas això.

Miquel Saumell ha dit...

Mercè,
També he estat a Cuba, i no precisament de vacances, i et dono la raó.

Pons007,
Gràcies, en prenc nota ;-)

Jordi,
El que volen aquestes persones només ho saben elles, però després diuen el que diuen, i a molta gent els agrada llegir-ho. Les seves manifestacions les titllo sovint de “populisme controlat”, però de vegades sembla que se’ls escapi la mà ;-)