L’exquisit respecte per l’adversari del diputat Bosch

Escoltant aquesta entrevista de fa uns dies amb el diputat Bosch, una gran lliçó de pedagogia política que aprofito per recomanar-vos vivament, t’adones que sempre tens més a guanyar mitjançant la demostració pública del teu respecte per les opinions discrepants, per més estrafolàries que les consideris, que amb l’estirabot barroer i gratuït que et pugui sortir de l’estómac quan escoltes determinades bajanades. Alfred Bosch parla de manera envejable quan li toca, calla i escolta atentament quan parlen els altres, no talla mai als seus interlocutors i, quan li toca respondre, ho fa sense aixecar la veu i amb una elegància i savoir faire admirables. M’ha cridat l’atenció que en un moment determinat un prepotent tertulià, que no para de dirigir-se a Bosch com a boig, li diu “yo no dejo que se hable de...”. Bosch calla, però quan arriba el seu torn de paraula comença dient-li, sense donar-hi més importància: “yo sí que respeto todo lo que ha dicho usted...”. El tarannà casernari del seu interlocutor, per cert, un personatge amb antecedents penals per delictes molt greus, queda perfectament definit amb aquest episodi. No he votat mai el partit del senyor Bosch però quan aquest diputat canta les quaranta als tertulians d’Intereconomia, amb les maneres intel·ligents i educades que fa servir, em sento molt ben representat. Tant de bo en situacions similars tots els nostres representants polítics actuessin igual que el diputat Bosch.