Veneçuela i Cuba són models per sortir de la crisi?

(Foto: Público)

Alguns personatges mediàtics insinuen que Cuba i Veneçuela podrien ser els nostres models per sortir de la crisi econòmica. Bé, tot i que es diu que contra gustos no hi ha res escrit, cal dir que hi ha gent amb uns gustos ben estranys. De Cuba no cal dir-ne gran cosa, qui hi té interès coneix més o menys la dura realitat de l’illa, i la realitat és que s’hi està tan bé que la gent marxa per no tornar-hi, i ningú de fora hi vol anar a viure. Amb això ja està tot dit. De Veneçuela, potser no se’n parla tant, però ara s’ha fet públic que, per no tenir, ja no disposen ni de paper de vàter, un producte, per cert, amb el preu màxim fixat pel govern. L’esperpent arriba amb l’explicació que han donat les autoritats: que la gent menja massa, tres cops al dia o més, com volent donar a entendre que, fruit del gran benestar gastronòmic dels veneçolans, s’ha disparat, per motius obvis, el consum de paper de vàter fins a esgotar-ne els estocs. Tot per no acceptar la realitat, que és que als fabricants de paper de vàter no els surten els números al preu que el govern els obliga a vendre. Davant d’aquesta nova astracanada dels governants bolivarians, hem de riure o plorar? Doncs què voleu que us digui, posats a triar entre les bondats de Veneçuela i Cuba em quedo a ulls clucs amb els Estats Units. Amb el permís de la metgessa Forcades i de l’economista Oliveres, és clar.