Meteorologia extrema

(Article original publicat el 4/9/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2294, pàg. 2)
 
Superada la part més calorosa de l’any podem fer unes reflexions sobre els fenòmens meteorològics que ens han afectat darrerament. No fa pas gaire no plovia, i teníem els pantans gairebé buits. Tots tenim al cap aquelles imatges de l’església de Sau a la vista de tothom. Però després de les pluges posteriors, d’aquella església ja només queda a la vista la part més alta del campanar. El fet és que després de la sequera va ploure molt i els pantans es van tornar a omplir, i es va deixar de parlar de la manca d’aigua.

Ara ens diuen que a curt termini no ens quedarem sense aigua, però tots recordem les plantes dessaladores que els nostres governants volien instal·lar arreu. Ignoro si només va quedar en un projecte o se’n va construir alguna. Ara les preocupacions són unes altres. Darrerament, hem patit incendis forestals molt violents, amb milers d’hectàrees cremades. Alguns d’aquells incendis no es podien apagar, i determinades zones es deixaven cremar per manca d’accés, o de bombers, o de mitjans. Els bombers consideraven que en aquelles circumstàncies no podien fer front a la seva extinció. Vindrà la tardor i dels incendis ja no se’n parlarà... fins a l’any que ve. I, mentrestant, els boscos continuaran sense que ningú els netegi.

Sequeres extremes i manca de pluges, excés de pluja i inundacions, incendis forestals, etc. El canvi climàtic és un fet irrefutable, dades canten, però els motius de la seva existència no estan tan clars com alguns ens volen fer creure. Qüestionar les causes del canvi climàtic —ho faig sovint— no equival a negar el canvi climàtic, i això hi ha qui no ho vol entendre. Abans d’existir les indústries, amb les intervencions humanes que comportava la societat industrial, és a dir, quan les activitats es limitaven a la ramaderia i l’agricultura, està perfectament documentat que de canvis climàtics ja se’n produïen. Apareixen animals congelats a sota de glaceres mil·lenàries que darrerament han desaparegut. Això n’és una prova.

Si parlem de canvis climàtics, el d’ara no és pas el primer que patim. Alguns ens ho neguen, i tot i que fan molt soroll, per sort són minoria. Amb l’excusa del canvi climàtic es posicionen en contra del progrés de la societat, en contra de l’ampliació d’aeroports, en contra de projectes industrials, i pretenen reduir el turisme a la mínima expressió. No volen indústria i no volen avions, i no es plantegen que aplicant el seu programa reduccionista molta gent es quedarà sense feina. S’han de salvar les granotes per davant de tot?