Cordons sanitaris

(Article original publicat el 18/9/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2296, pàg. 2)
 
Els votants de l’estat federal alemany de Saxònia-Anhalt, amb el triomf incontestable del partit AfD, han tornat a demostrar per la via democràtica dels vots que en política els cordons sanitaris que defensen molts polítics d’esquerres, i també bastants que no es declaren d’esquerres, generen l’efecte contrari d’allò que busquen els seus promotors.

Els defensors d’aquests cordons mostren una aparent incompatibilitat amb els principis democràtics, ja que intenten prescindir dels resultats electorals quan aquests no són del seu gust. Fins al punt que prefereixen votar conjuntament amb els seus adversaris abans de respectar la voluntat popular. En altres paraules, es neguen a acceptar els seus fracassos.

Fa uns quants anys els votants de la Catalunya Nord i d’altres indrets van passar de votar comunista a votar l’extrema dreta. I com que l’elector no és imbècil, quan passa d’un extrem a l’altre és que no troba cap alternativa millor. En aquests casos, un dirigent polític mínimament intel·ligent s’hauria de preguntar per què passen aquestes coses, i com es podrien evitar.

Diuen que a Catalunya ciutadans moderats estan decidint que a les pròximes eleccions votaran AC. En molts casos només és un vot de càstig en contra dels partits promotors dels cordons. A Catalunya pot acabar passant amb AC una cosa similar que amb l’AfD a Saxònia-Anhalt. L’actitud antidemocràtica del MHP Rull i altres dirigents polítics amb la líder d’AC els passarà factura electoral.

Els partits tradicionals s’haurien de preguntar per quin motiu grans masses de votants estan optant per aquest canvi de vot. Però no ho fan, i prefereixen amagar el cap sota l’ala. Opten per ignorar la realitat donant per bons els cordons sanitaris, que si serveixen per a alguna cosa és per debilitar els seus promotors i enfortir electoralment a qui pretenen perjudicar.

AC no és un partit d’extrema dreta, i en cas de dubte només cal llegir els seus estatuts, els quals tenen molt poc a veure amb els del partit guanyador de les eleccions a Saxònia-Anhalt. El fet és que aquests dos partits surten beneficiats dels cordons, i per això callen i deixen que la competència els faci de franc la campanya electoral.

Algú pot pensar que potser estaria bé un cordó en contra del comunisme, una ideologia que al llarg de la història ens ha portat moltes desgràcies. Però si hi rumiem una mica més podem concloure que potser és millor deixar-los governar una temporada, i que sigui l’elector qui els deixi sense suport a l’hora de tornar a votar.

Meteorologia extrema

(Article original publicat el 4/9/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2294, pàg. 2)
 
Superada la part més calorosa de l’any podem fer unes reflexions sobre els fenòmens meteorològics que ens han afectat darrerament. No fa pas gaire no plovia, i teníem els pantans gairebé buits. Tots tenim al cap aquelles imatges de l’església de Sau a la vista de tothom. Però després de les pluges posteriors, d’aquella església ja només queda a la vista la part més alta del campanar. El fet és que després de la sequera va ploure molt i els pantans es van tornar a omplir, i es va deixar de parlar de la manca d’aigua.

Ara ens diuen que a curt termini no ens quedarem sense aigua, però tots recordem les plantes dessaladores que els nostres governants volien instal·lar arreu. Ignoro si només va quedar en un projecte o se’n va construir alguna. Ara les preocupacions són unes altres. Darrerament, hem patit incendis forestals molt violents, amb milers d’hectàrees cremades. Alguns d’aquells incendis no es podien apagar, i determinades zones es deixaven cremar per manca d’accés, o de bombers, o de mitjans. Els bombers consideraven que en aquelles circumstàncies no podien fer front a la seva extinció. Vindrà la tardor i dels incendis ja no se’n parlarà... fins a l’any que ve. I, mentrestant, els boscos continuaran sense que ningú els netegi.

Sequeres extremes i manca de pluges, excés de pluja i inundacions, incendis forestals, etc. El canvi climàtic és un fet irrefutable, dades canten, però els motius de la seva existència no estan tan clars com alguns ens volen fer creure. Qüestionar les causes del canvi climàtic —ho faig sovint— no equival a negar el canvi climàtic, i això hi ha qui no ho vol entendre. Abans d’existir les indústries, amb les intervencions humanes que comportava la societat industrial, és a dir, quan les activitats es limitaven a la ramaderia i l’agricultura, està perfectament documentat que de canvis climàtics ja se’n produïen. Apareixen animals congelats a sota de glaceres mil·lenàries que darrerament han desaparegut. Això n’és una prova.

Si parlem de canvis climàtics, el d’ara no és pas el primer que patim. Alguns ens ho neguen, i tot i que fan molt soroll, per sort són minoria. Amb l’excusa del canvi climàtic es posicionen en contra del progrés de la societat, en contra de l’ampliació d’aeroports, en contra de projectes industrials, i pretenen reduir el turisme a la mínima expressió. No volen indústria i no volen avions, i no es plantegen que aplicant el seu programa reduccionista molta gent es quedarà sense feina. S’han de salvar les granotes per davant de tot?