(Article original publicat el 18/9/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2296, pàg. 2)
Els votants de l’estat federal alemany de Saxònia-Anhalt, amb el triomf incontestable del partit AfD, han tornat a demostrar per la via democràtica dels vots que en política els cordons sanitaris que defensen molts polítics d’esquerres, i també bastants que no es declaren d’esquerres, generen l’efecte contrari d’allò que busquen els seus promotors.
Els defensors d’aquests cordons mostren una aparent incompatibilitat amb els principis democràtics, ja que intenten prescindir dels resultats electorals quan aquests no són del seu gust. Fins al punt que prefereixen votar conjuntament amb els seus adversaris abans de respectar la voluntat popular. En altres paraules, es neguen a acceptar els seus fracassos.
Fa uns quants anys els votants de la Catalunya Nord i d’altres indrets van passar de votar comunista a votar l’extrema dreta. I com que l’elector no és imbècil, quan passa d’un extrem a l’altre és que no troba cap alternativa millor. En aquests casos, un dirigent polític mínimament intel·ligent s’hauria de preguntar per què passen aquestes coses, i com es podrien evitar.
Diuen que a Catalunya ciutadans moderats estan decidint que a les pròximes eleccions votaran AC. En molts casos només és un vot de càstig en contra dels partits promotors dels cordons. A Catalunya pot acabar passant amb AC una cosa similar que amb l’AfD a Saxònia-Anhalt. L’actitud antidemocràtica del MHP Rull i altres dirigents polítics amb la líder d’AC els passarà factura electoral.
Els partits tradicionals s’haurien de preguntar per quin motiu grans masses de votants estan optant per aquest canvi de vot. Però no ho fan, i prefereixen amagar el cap sota l’ala. Opten per ignorar la realitat donant per bons els cordons sanitaris, que si serveixen per a alguna cosa és per debilitar els seus promotors i enfortir electoralment a qui pretenen perjudicar.
AC no és un partit d’extrema dreta, i en cas de dubte només cal llegir els seus estatuts, els quals tenen molt poc a veure amb els del partit guanyador de les eleccions a Saxònia-Anhalt. El fet és que aquests dos partits surten beneficiats dels cordons, i per això callen i deixen que la competència els faci de franc la campanya electoral.
Algú pot pensar que potser estaria bé un cordó en contra del comunisme, una ideologia que al llarg de la història ens ha portat moltes desgràcies. Però si hi rumiem una mica més podem concloure que potser és millor deixar-los governar una temporada, i que sigui l’elector qui els deixi sense suport a l’hora de tornar a votar.
.
"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
dimecres, 23 de setembre del 2026
Cordons sanitaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada