.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 1 de desembre del 2014

Els boicots cal rumiar-los bé

(Foto: eldiario.es)

L’empresa Freixenet ha complert cent anys. D’entrada, no tinc cap mena de dubte que toca felicitar-los. La majoria de les empreses no arriba al segle de vida així que, sempre que me’n trobo una, felicito molt sincerament als seus propietaris. Ara mateix me’n venen algunes altres al cap i des d’aquí també aprofito per felicitar-les, però en el cas de Freixenet ho faig encara amb més motiu perquè conec personalment el president de l’empresa (a la foto, amb el president Mas). Ara potser cal recordar una obvietat, i és que sense empreses no es crearien llocs de treball, i sense llocs de treball la gent es moriria de gana. Així que, sense cap mena de reserva mental, repeteixo: moltes felicitats, Freixenet, pels vostres primers cent anys de vida, i tant de bo en compliu molts més.

Freixenet ha fet un vídeo per celebrar el primer centenari, un vídeo que és l’anunci nadalenc d’aquest any. Haig de dir que l’anunci no em desagrada, i això potser sí que ja comença a ser una raresa perquè a mi els anuncis em fan més nosa que servei. De fet, sempre que puc me’ls estalvio. Però no ens despistem i anem al contingut de l’anunci, que aquest és el motiu del comentari d'avui. Centrem-nos, més concretament, en la part final del vídeo on es brinda “por los próximos cien años juntos”. Es veu que aquesta frase alguns se l’han agafat en un sentit polític que, amb tota franquesa, diria que està fora de lloc. Que no toca, vaja. Hi ha moltes maneres de fer el ridícul, i aquesta n’és una més.

Fins i tot hi ha hagut una diputada de CiU del Parlament que, a partir d’aquesta lectura forçada del mot “juntos”, ha insinuat un boicot a Freixenet. Després la diputada s’ha mig disculpat, al meu entendre sense massa convicció, però el mal ja estava fet. Mireu, aquestes festes de Freixenet no en beuré ni una gota, com tampoc tastaré el Vichy Catalan ni la Coca-Cola, i és que de begudes amb bombolletes no me n’agrada cap. Però dit això, cal dir també que tenim uns representants polítics que no ens els mereixem, i massa sovint ens fan passar vergonya aliena. En determinades circumstàncies els boicots comercials poden arribar a ser molt útils, és clar que sí, però primer s’han de rumiar molt bé. La nostra diputada hauria d’haver fet cas a aquella màxima del president Tarradellas que deia que en política es pot fer de tot menys el ridícul.

4 comentaris:

Galderich ha dit...

No entenc gens ni mica aixo dels boicots. Tenir tota la informació del que fan les empreses està bé i que cadascú decideixi el que vulgui. Això ens portaria a anar despullats perquè no compraríem cap mena de roba per les situacions de treball forçat dels treballadors per exemple.

En el cas que comentes encara és més ridícul ja que crec que tota empresa pot tenir el seu posicionament polític i proclamar-lo com fan els diaris a altres parts del món. Jo sóc lliure de comprar o no comprar però no de fer una croada contra una determinada empresa.

I a l'anunci de Freixenent, que a mi no m'agrada com és tradició en mi, no hi veig res d'ofensiu contra res...

En fi, el tema del rídicul que deies i de moment ja hem tornat a parlar de Freixenet i fer publicitat gratuïta...

Clidice ha dit...

No sóc compradora d'aquesta marca, o sigui que, difícilment, li podria fer boicot. El que pensi políticament el seu propietari m'interessa poc, l'opinió és, o hauria de ser, lliure. Una altra cosa seria si anés contra els drets dels treballadors, si abusésdels productors, si anés contra la salut pública ... però fer escarafalls perquè el seu propietari és dependentista i ho fa palès ho trobo de molt curta volada.

Jordi ha dit...

Tothom té dret a opinar. Posaria en dubte que algunes persones per ser propietàries tinguin més poder que la gent normal però aquesta és un altra qüestió.

No m'agraden els boicots: al final paguen els treballadors siguin d'on siguin. Puntualment poden ser una eina, un càstig però crec que no s'han de generalitzar ni allargar.

Pensem que a Catalunya en tenim un perpetu: un estudi de ja fa anys indicava que a certa ciutat un de cada tres enquestats no comprava productes catalans conscientment. Tampoc és estrany el rebuig de productes a nivell de comercials per tenir origen català. I tot per opinar d'una manera diferent i voler el que ells tenen.

Miquel Saumell ha dit...

Galderich, Clidice, Jordi,
Moltes gràcies pels vostres comentaris que, bàsicament, comparteixo.