.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 19 de gener del 2015

Sánchez gairebé ja és Rajoy

(Foto: ABC)

Mariano Rajoy pot estar ben tranquil, que si hagués de traspassar les eines de manar al socialista Pedro Sánchez les deixaria en bones mans, si més no en el que fa referència a la complicadíssima carpeta catalana. En el fons, el problema de Sánchez és el mateix que té Rajoy, i és que no volen admetre que, en democràcia, un contenciós polític com el conflicte català només es pot resoldre votant. Votant a Catalunya, és clar. Si parlem en termes de democràcia no hi ha cap altra manera de resoldre’l.

Sánchez va ser la setmana passada a Washington on, per cert, es va perdre i no va arribar a l’hora convinguda a la George Mason University, on se l’esperava, reforçant la imatge de país poc seriós que d’Espanya es té a l’estranger. Però bé, incompareixences al marge, durant l'estada a Washington la seva gran aportació al contenciós Catalunya vs. Espanya va ser aquesta: “Ja n’hi ha prou; vagi-se’n, senyor Mas”, oblidant-se, però, d’un petit detall, i és que Mas és el president de Catalunya com a resultat d’haver guanyat les eleccions. Apunta maneres democràtiques el socialista Sánchez!

Sánchez parla d’un federalisme i tal, però ell sap perfectament que el federalisme que predica ni se’l creu ell ni el demana ningú. Ni a Espanya ni a Catalunya. A veure, Iceta i Herrera potser sí, però només són dos. Per tant, als efectes pràctics Sánchez gairebé ja és Rajoy. Però si en comptes de Sánchez les eleccions les guanyés Podemos Rajoy tampoc s’hauria de preocupar, perquè sobre la carpeta catalana Pablo Iglesias també gairebé ja és Rajoy. I és que sobre la sacrosanta unidad de la Patria tots els partits d’obediència estatal pensen exactament igual, com també coincidien a finals de segle XIX, poc abans de perdre Cuba i Filipines. No n'aprendran mai.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Jo no veig gaires diferències. Soc dels que els anomena PPSOE. I Podemos, doncs casta espanyola. Ja he llegit uns quants comentaris donant importància a aturar l'independentisme, fins i tots menystenint la necessitat del català amb els mateixos arguments que ells anomenen casta. I envien un dels seus, de la meseta, a viure a Catalunya per dirigir el "cotarro".

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Gràcies.