.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 13 de maig del 2015

Gran lliçó política dels britànics

Dijous passat es van celebrar eleccions al Regne Unit, i divendres al matí, menys de 24 hores després del tancament dels col·legis electorals, els líders polítics que havien fracassat a les urnes ja havien presentat la seva dimissió. Això és un signe de gran responsabilitat i de maduresa política. Han fracassat i pleguen, sense excuses puerils. Allà és la cosa més normal. Aquí, en canvi, lo habitual és no acceptar la derrota. Aquí el perdedor sempre busca excuses de mal pagador. Aquí tenim la tendència de buscar altres culpables sota les pedres, amb unes justificacions que massa sovint excedeixen el límit de la frontera de l’extravagància. No cal dir que la meva enveja dels britànics està més que justificada.

Convé no perdre de vista, però, el peculiar sistema electoral del Regne Unit, on parlar de victòries i derrotes segurament és esquematitzar-ho massa. En termes d’escons és evident que es pot fer aquesta lectura: els conservadors disposen ara del 51 per cent dels escons de Westminster, però els han obtingut amb un suport electoral de només el 37 per cent dels vots. Així, els conservadors gaudeixen ara al seu parlament d’una representació extra del 38 per cent. O dit en altres paraules, amb circumscripció única i el càlcul d’una persona un vot, els conservadors ara només tindrien 240 escons i no els 331 que el sistema els atribueix.

És tan cert que dijous els tories van guanyar clarament les eleccions com que només disposen del suport de poc més d’un terç dels votants, i és d’esperar que a l’hora de legislar tindran en compte també el 63 per cent dels britànics que dijous van optar per donar el vot a altres opcions polítiques. És el que alguns anomenen amb encert la generositat del guanyador.