.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 15 de maig del 2015

Salari mínim

(L’article original en versió paper es va publicar el 8 de maig de 2015 a la pàg. 3 del núm. 1.703 de La Veu de l'Anoia)

Si un treballador és bo i tant ell com l’empresa en són conscients, no té sentit parlar de salari mínim. En aquests casos l’empresa ha de tenir clar que a un treballador així no se l’ha de deixar escapar a la competència; si més no, s’ha d’evitar que marxi per motius salarials. En un cas així resulta irrellevant si el salari mínim fixat pel govern és d’un import correcte, baix o molt baix, que de tot hi ha segons quins països considerem; ara bé, el salari mínim no acostuma a ser alt enlloc. Però davant d’un interès mutu, empresa i treballador segur que es posen d’acord per convenir un salari que resulti atractiu i motivador.

És evident que en aquest exemple s’exclouen les relacions laborals que es donen entre les diferents administracions públiques i els seus treballadors, siguin funcionaris o no. Dissortadament, aquest és un món on els conceptes competitivitat, lliure competència i, sobretot, el gran objectiu de la satisfacció del client, no tenen el pes que necessàriament han de tenir a l’empresa privada. Amb les excepcions que calguin, que segur que n’hi ha alguna.

A Espanya —i a Catalunya mentre en formem part també—, el salari mínim fixat per l’any 2015 és de 21,62 €/dia, o 648,60 €/mes per 14 pagues/any. Però com que no totes les empreses i sectors d’activitat tenen establert el mateix nombre d’hores/any que s’han de treballar, aquí es fa difícil establir quin és el salari mínim per hora treballada, com passa a altres països. A Alemanya, per exemple, on el salari mínim fins ara no existia, aquest any s’ha fixat per llei: 8,50 €/hora.

Als Estats Units tenen establert a escala federal un salari mínim de 7,25 $/hora (6,47 €), però a partir d’aquest import et trobes amb excepcions. A Seattle, per exemple, el salari mínim és de 15 $ (13,39 €), mentre que a la ciutat de Nova York és de 8,25 $ (7,37 €). El president Obama, que ja no s’hi juga la reelecció perquè no es pot tornar a presentar, ara dóna suport a un moviment popular que reclama que, a escala federal, el salari mínim s’augmenti fins a 9 $/hora (8,04 €). El seu gest arriba, però, un pèl tard.

Sense entrar en el debat de si el salari mínim fixat per llei permet viure dignament, sembla correcte que hi sigui. Ara bé, el que no em sembla defensable és que en empreses que tenen un altíssim nivell de beneficis la retribució del treballador es fixi d’acord amb el salari mínim. Així, no em semblaria gens forassenyat que, a partir d’un determinat nivell de beneficis, el treballador també n’hagués de sortir beneficiat.