.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 11 de desembre del 2015

Opcions

Cas 1. Quan en un pàrquing heu d’aparcar el cotxe en bateria, és a dir, l’heu de deixar perpendicular al sentit de la marxa, com ho feu? Entreu de cara o entreu de cul? Jo sempre entro de cul, de manera que quan hagi de sortir em sigui més fàcil i ràpida la maniobra. Però hi ha qui prefereix que la maniobra fàcil sigui a l’arribada; són els que entren de cara, però quan han de treure el cotxe ho tenen més difícil.

Cas 2. Ara tot un clàssic: tinc dues notícies, una de bona i una de dolenta; quina notícia preferiu escoltar primer, la bona o la dolenta? Ignoro quina és l’opció de la majoria, però jo sempre demano conèixer primer la dolenta per treure’m el pes de sobre com més aviat millor, sabent que, a partir del disgust inicial, la continuació —la notícia bona— pot arribar a minimitzar la notícia negativa. De com es prenen aquestes decisions segurament els psicòlegs en traurien alguna conclusió, però ni sóc psicòleg ni és aquest l’objectiu del meu comentari.

Cas 3, ja per entrar en matèria. En quina clau ens convé votar als catalans el 20-D? Què seria millor, votar en clau estrictament independentista/unionista, i fer-ne després una lectura plebiscitària, o fer-ho en clau ideològica clàssica, és a dir, dretes/esquerres, pensant només en les polítiques que es faran a Espanya en els pròxims quatre anys? Com dèiem abans, totes les opcions tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, i jo ja he decidit la meva.

Però, es voti com es voti, una cosa està clara: els unionistes, contraris a la convocatòria d’un referèndum a Catalunya, seran els primers que, si els resultats els acompanyen, de les eleccions del 20-D en faran una lectura plebiscitària. I encara està més clar que, guanyi qui guanyi aquestes eleccions a Espanya i/o a Catalunya, res canviarà pel que fa a l’actitud futura de l’estat espanyol respecte el contenciós català. Les eleccions del 20-D són tan poc importants pel futur de Catalunya que, dels tres casos exposats abans, l’opció que prenguem en el tercer serà la menys rellevant.

6 comentaris:

luis ha dit...

No ho sabem, pero es factible que les eleccions del 20-D siguin molt poc importants pel futur de Catalunya. Ara si guanya Pablo Iglesias hi haura referèndum. Pero crec que no guanyara.
Que els unionistes faran una lectura plebiscitària tampoc ho sabem. De moment els unics que han convertit unes eleccions en plebiscitàries son els sobiranistes. I les han perdut.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Si guanyés Iglesias no sabem què hi hauria, però el que sabem gairebé del cert és que Iglesias no guanyarà, i menys amb la majoria necessària per tirar endavant un referèndum d'aquestes característiques.

Lectoracorrent ha dit...

(Jo no crec que el sobiranisme hagi perdut el 27S, però diuen que tot és segons el color del cristall a través del qual es mira.)

En els casos 1 i 2 coincideixo amb tu. A mi, les eleccions del 20D no m'interessen gens, però hi votaré perquè no fer-ho és regalar el meu vot als partits als quals mai no votaria. A més, crec que, de moment, convé fer sentir la veu a Madrid; hi ha coses que algú els les ha de dir".

Miquel Saumell ha dit...

Lectora corrent,
Gràcies, veig que coincidim. Encara hi afegiria que mentre el negoci d'Espanya també el paguem els catalans, s'ha de vigilar com més de prop millor.

Oliva ha dit...

ESTIMAT LLUIS:DE DEBO ET CREUS QUE EL 27S.FOU UNA DERROTA?...ADMIRO LA TEVA FE.
20D.QUE FOTIN LO QUE VULGUIN,GUANYI QUI GUANYI NALTROS SEMPRE SEREM ELS "VENCUTS".

luis ha dit...

Oliva, Aontonio Baños va dir que el plebiscit s´havia perdut. No entenc perque no ho podeu reconèixer. Tot i això crec que cal fer un referéndum.