Tot i que aquest blog té el títol que té, poques vegades es parla de Sarrià. Avui farem una altra excepció, no fos dit que el blog s’oblida del barri que li dóna nom.
Uns veïns del carrer Riu d’Or cantonada amb Manuel de Falla van denunciar que un senyal de trànsit que indica aparcament de zona verda en tapa un altre, situat a la mateixa alçada i just al seu darrere, que indica carrer sense sortida. El resultat d’uns senyals mal col·locats és que tot sovint es fiquen involuntàriament en aquell tros de carrer sense sortida vehicles i camions lleugers —l’amplada del carrer no dóna per més— que no han vist el segon senyal, i que quan arriben al final i s’adonen que el carrer s’acaba ni tan sols tenen espai per poder fer mitja volta. Llavors no tenen altra opció que tornar fent marxa enrere per aquell carrer estret, fins a l’encreuament on hi han els senyals mal col·locats, amb totes les dificultats, sorolls i contaminació extres que la maniobra comporta.
Es va proposar que l’ajuntament desplacés un dels dos senyals, cap a la dreta o cap a l’esquerra, de manera que tots dos fossin visibles i s’evitessin els problemes descrits. La resposta de l’ajuntament va ser, però, que els senyals estaven ben col·locats i que no calia modificar-ne l’emplaçament. Per donar-hi més força, des del districte van aclarir que hi havien enviat la Guàrdia Urbana a comprovar-ho, i que davant la divisió d’opinions entre els veïns i els tècnics, el districte optava per donar credibilitat a l’informe fet pels guàrdies, avalat per una foto que pretenia demostrar el que no és. La realitat és, però, que els veïns que es queixen tenen raó.
Arribats a aquest punt un es pot preguntar perquè a la fotografia feta per la Guàrdia Urbana queden els dos senyals a la vista i, en canvi, els veïns diuen que només se’n veu un, ja que el segon senyal queda tapat pel primer. L’explicació és ben senzilla: si es mira des de la vorera, per un passen els vianants, o des de l’encreuament dels dos carrers, es veuen els dos senyals. Ara bé, si s’observa des del mig del carrer i des d’una mica més amunt de l’encreuament dels dos carrers, que és des d’on s’ha de mirar, ja que és per on passen els vehicles que dèiem abans, només se’n veu un.
Però una explicació tan senzilla com aquesta, a l’abast qualsevol persona que tingui ganes d’entendre-la, no l’accepten els tècnics municipals. Burocràcia municipal vs. realitat ciutadana. Ulls de ciutadà funcionari vs. ulls de ciutadà a seques, aquesta és la qüestió. Se suposa que els primers han d'estar al servei dels segons, però de vegades no ho sembla.
Uns veïns del carrer Riu d’Or cantonada amb Manuel de Falla van denunciar que un senyal de trànsit que indica aparcament de zona verda en tapa un altre, situat a la mateixa alçada i just al seu darrere, que indica carrer sense sortida. El resultat d’uns senyals mal col·locats és que tot sovint es fiquen involuntàriament en aquell tros de carrer sense sortida vehicles i camions lleugers —l’amplada del carrer no dóna per més— que no han vist el segon senyal, i que quan arriben al final i s’adonen que el carrer s’acaba ni tan sols tenen espai per poder fer mitja volta. Llavors no tenen altra opció que tornar fent marxa enrere per aquell carrer estret, fins a l’encreuament on hi han els senyals mal col·locats, amb totes les dificultats, sorolls i contaminació extres que la maniobra comporta.
Es va proposar que l’ajuntament desplacés un dels dos senyals, cap a la dreta o cap a l’esquerra, de manera que tots dos fossin visibles i s’evitessin els problemes descrits. La resposta de l’ajuntament va ser, però, que els senyals estaven ben col·locats i que no calia modificar-ne l’emplaçament. Per donar-hi més força, des del districte van aclarir que hi havien enviat la Guàrdia Urbana a comprovar-ho, i que davant la divisió d’opinions entre els veïns i els tècnics, el districte optava per donar credibilitat a l’informe fet pels guàrdies, avalat per una foto que pretenia demostrar el que no és. La realitat és, però, que els veïns que es queixen tenen raó.
Arribats a aquest punt un es pot preguntar perquè a la fotografia feta per la Guàrdia Urbana queden els dos senyals a la vista i, en canvi, els veïns diuen que només se’n veu un, ja que el segon senyal queda tapat pel primer. L’explicació és ben senzilla: si es mira des de la vorera, per un passen els vianants, o des de l’encreuament dels dos carrers, es veuen els dos senyals. Ara bé, si s’observa des del mig del carrer i des d’una mica més amunt de l’encreuament dels dos carrers, que és des d’on s’ha de mirar, ja que és per on passen els vehicles que dèiem abans, només se’n veu un.
Però una explicació tan senzilla com aquesta, a l’abast qualsevol persona que tingui ganes d’entendre-la, no l’accepten els tècnics municipals. Burocràcia municipal vs. realitat ciutadana. Ulls de ciutadà funcionari vs. ulls de ciutadà a seques, aquesta és la qüestió. Se suposa que els primers han d'estar al servei dels segons, però de vegades no ho sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada