.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 25 de novembre del 2016

Un comportament indecent i miserable

Dimecres es va produir la mort sobtada d’una senadora valenciana que abans havia sigut alcaldessa de la seva ciutat i diputada autonòmica. La difunta havia estat dirigent del Partido Popular però, en ser expulsada pel politburó del partit, ara ja ni tan sols era militant. Fins al dia abans del decés els dirigents del seu antic partit la menystenien dia sí i dia també com si fos una empestada, amb respostes del tipus “esta persona por la que usted me pregunta ya no está en el partido” adreçades als periodistes.

Dir que del món de la política te’n pots esperar qualsevol indecència no és pas cap novetat. Però quan semblava que ho havies vist i sentit tot i pensaves que el grau de cinisme de determinats personatges ja no es podia superar, aquests dos últims dies han aparegut uns quants alts dirigents del Partido Popular fent unes declaracions tan exageradament laudatòries sobre la persona difunta com gens creïbles.

En política s’aprofita tot allò que els dirigents considerin que se’n pot treure un rendiment, també la mort d’una persona. Així, alguns dirigents del Partido Popular s’han sentit cridats a expressar-se just en sentit contrari del que deien fins al dia abans. I ho han fet d’una manera tan falsa, indecent i miserable que la família de la difunta ho ha denunciat i els ha prohibit que anessin al funeral.

Els dirigents del Partido Popular han tornat a ignorar una línia vermella que no s’hauria de traspassar mai, aquella que separa els límits de la decència i el cinisme. La seva gran hipocresia passarà a la història del que no s’ha de fer mai. I dit tot això, espero que no es confongui la denúncia sobre l’actuació miserable d’uns impresentables amb qualsevol indici de defensa de l’actuació política de la persona morta dimecres a Madrid. No és el cas.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

El mal és la sensació d'impunitat que se'ls ha atorgat per part de la població. Primer per tenir un bipartidisme de facto, que fa que es creguin que si no governen ara, governaran després, sense gaire mèrit i l'última investidura encara els ha donat més ales, quan els seus suposats contrincants han abaixat la guàrdia. A EspaÑa hi ha un president inculte, inepte i vergonyant gràcies a la dreta i l'esquerra, i, reblant el clau, a tots els unionistes, de dreta i d'esquerra, des de C's arribant a Podemos, passant pel PSOE i no parlem dels bascos, els sembla bé. Per això, qualsevol cosa que facin no és cap sorpresa, hi tenen dret perquè els l'han atorgat.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Sí, t'ho compro tot. Ara només es tracta que aquí fem les coses una mica millor del que s'estan fent ;-)

Unknown ha dit...

Tot plegat ha estat indignant.
No sé si aquí millorarem res atesa la falta de valors que hi ha. La societat es comporta de forma miserable i és difícil restaurar la confiança en res ni en ningú.

Miquel Saumell ha dit...

Glòria,
Però s'ha d'intentar ;-)