.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 27 de novembre de 2020

Operació Volkhov

(Article original publicat el 20/11/2020 a La Veu de l'Anoia, núm. 1992, pàg. 2)

La Guardia Civil espanyola i els diferents serveis secrets estatals han espiat i punxat telèfons, webs, cases particulars, vehicles, etc., a la recerca d’algun fet delictiu que ni ells mateixos saben en què consisteix. D’aquesta perversa actuació policial se’n diu fer investigació prospectiva, una pràctica que en democràcia està, naturalment, prohibida. Busquen aquí i allà no un fet concret sinó a veure què hi troben que pugui perjudicar a les persones espiades. Quan no hi troben res, s’inventen un relat copiant i enganxant una mica d’aquí i una mica d’allà, i si convé hi afegeixen algun extra de collita pròpia. Després fan un informe que a primera vista pugui semblar seriós i busquen la complicitat d’un jutge que els hi compri el producte. Quan el troben, cosa que a Espanya passa molt sovint, avisen als mitjans de comunicació amics que tal dia a tal hora es faran detencions aquí i allà, de manera que tenen les portades dels mitjans reservades per donar la màxima cobertura periodística a aquests excessos policials.

A l’antiga Alemanya de l’Est —cínicament batejada com a “república democràtica”— coses d’aquestes passaven tot sovint; una gran pel·lícula anomenada “La vida dels altres” ho explica molt bé. Però que aquesta manera de fer passi en un règim comunista tampoc ha de sorprendre, els comunistes ho porten en el seu ADN. Ara bé, que passi a Espanya? No ens diuen que és una gran democràcia? Doncs bé, això va passar fa tres setmanes a diverses localitats catalanes, Igualada inclosa. Quan el dia D a l’hora H la Guardia Civil es va presentar per efectuar detencions i escorcollar domicilis, tota la premsa amiga ja hi era per donar la cobertura mediàtica que buscaven les autoritats. Els detinguts van pagar, doncs, la pena de telenotícies, van sortir a tots els mitjans de comunicació, els van tenir engarjolats al calabós un parell de dies, i finalment els van portar a declarar davant del jutge. Exercint el seu dret, la majoria dels detinguts es van negar a declarar i poca estona després van ser posats en llibertat sense que ni tan sols se’ls retirés el passaport.

Però la pena de telenotícies i de telediari ja l’han pagat, i sempre hi haurà aquella genteta que pensarà que si els han detingut “alguna cosa hauran fet”. No sabem com acabarà aquesta història, batejada, per cert, com a Operació Volkhov per afegir escarni als fets, amb les connotacions feixistes que té aquest nom. Però, de moment, les vint-i-una persones perjudicades ja han pagat un peatge mediàtic totalment injust.