.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 28 de maig de 2021

Recuperant les llibertats perdudes

(Article original publicat el 21/5/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2018, pàg. 2)

Amb l’aixecament de l’estat d’alarma sembla que de mica en mica les nostres vides comencen a tornar a la normalitat d’abans de la pandèmia. Durant més d’un any, les limitacions de les llibertats ciutadanes han estat certament greus, i el nom utilitzat per descriure-les, estat d’alarma, potser ajuda a fer més visible aquesta gravetat. Ara s’ha donat per acabat l’estat d’alarma, tot i que en altres països no s’ha passat de l’estat d’alarma a la normalitat sinó que estan fent un pas intermedi. A Portugal, per exemple, es va acabar l’estat d’alarma i es va passar a l’estat de calamitat, amb unes limitacions i restriccions més suaus que amb l’alarma. Tot i que calamitat sona més greu que alarma, cada país té les seves normes i fa les seves valoracions.

Durant el temps de confinament hem patit limitacions de la mobilitat, confinaments de diversos tipus, restriccions d’horaris, reduccions d’aforaments, desaparició de l’oci nocturn i de moltes altres activitats comercials i lúdiques. Hem experimentat una greu disminució de les nostres llibertats individuals i col·lectives. Alguns polítics s’han sentit confortables tenint controlada la població, excessivament controlada al meu entendre. Així, amb l’aixecament de les mesures restrictives no tothom s’hi sent còmode. Alguns polítics (el conseller responsable dels mossos, per exemple) han començat a parlar de la “llibertat ben entesa” i altres expressions per l’estil que semblaven eliminades del nostre vocabulari en democràcia. Altres dirigents polítics han ressuscitat conceptes d’altres èpoques, i han parlat de no confondre la llibertat amb el llibertinatge.

Amb tot això que ens ha passat, a banda del lamentable balanç de persones malaltes i mortes, ens hauria de preocupar molt la pèrdua de llibertats que gairebé tothom ha acceptat com el mal menor, com una de les conseqüències socials inevitables de la pandèmia. En democràcia, la llibertat del ciutadà és una de les bases del sistema. Però sembla evident que alguns polítics, així com les forces policials, se senten molt més còmodes tenint la ciutadania ben controlada. Correm el risc que s’hi acostumin, i no ho hem de permetre. Tots tenim al cap episodis de violència policial gratuïta que no s’haurien d’haver produït. A partir d’ara la policia ja no podrà cometre els excessos que s’han produït durant aquests mesos. Els comportaments irresponsables d’una petita part de la població no justifiquen els excessos de l’altra banda. Ara toca recuperar les llibertats perdudes, sense excuses.