.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 10 d’octubre de 2022

Experiències pròpies

Sempre he treballat pel meu compte, i sempre en el sector del comerç internacional; com diem la gent del ram, sempre on a commission basis. Mai m'han pagat un salari fix enlloc. Dit d'una altra manera, he cobrat uns honoraris per la feina feta que ha arribat a bon port, que no és ben bé el mateix que cobrar un sou fix a final de mes passi el que passi. Només he col·laborat amb empreses estrangeres dels cinc continents, però cap d'espanyola (les empreses espanyoles també les considero estrangeres). Cadascuna d'aquestes empreses amb les seves peculiaritats, la majoria amb unes tradicions i cultures empresarials molt allunyades de la nostra. La meva activitat professional m'ha permès tractar amb persones de tota mena, amb mentalitats i maneres de fer molt diverses, i això m'ha ajudat a entendre el món amb més facilitat.

Tot i que la gran majoria de les empreses amb les quals he tractat són privades, en els països d'economia centralitzada en els quals l'activitat econòmica estava en mans estatals he hagut de tractar amb algunes empreses públiques i, per tant, els meus interlocutors han sigut alts funcionaris públics. Moure's en aquest bosc de maneres de fer tan diferents no t'ho ensenyen a les escoles de negocis, ho has d'anar aprenent pel teu compte al llarg dels anys i a base, també, d'equivocar-te de tant en tant. Per tirar endavant amb èxit, de cada deu negocis que emprens, almenys sis t'han de sortir bé.

Una mancança inevitable de les escoles de negocis és que estan dirigides per grans teòrics que sobre el paper en saben molt més que ningú, però que mai han arriscat un euro de la seva butxaca en un negoci. Per ser més precisos, però, alguns empresaris dediquen una part del seu temps a fer de professors d'aquestes escoles, però aquests són l'excepció que confirma la regla. En aquest sentit, i encara que hi ha una certa tendència a confondre els seus respectius papers, cal diferenciar molt bé un alt directiu empresarial el qual, personalment, no arrisca el seu patrimoni, de l'empresari que amb la seva activitat professional se'l juga cada dia.