.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 21 d’octubre de 2022

L'Espanya buidada: Conca, Sòria, Terol...

Observo des de la distància les reivindicacions de les autoritats polítiques de zones despoblades d'Espanya, i alguna vegada he seguit les intervencions dels procuradores de Soria ¡YA! en el seu parlament regional. Són polítics que reivindiquen més inversions estatals en infraestructures, i ben fet que fan, però, alhora, exigeixen una política més generosa de subvencions estatals a fons perdut per compensar la precarietat econòmica de les seves províncies. Aspiren, en definitiva, a gestionar una societat basada en la subvenció.

Alguns semblen ignorar que les subvencions públiques només els portaran, en el millor dels casos, a consolidar l'agonia econòmica de la seva regió i, alhora, a desincentivar les iniciatives privades que puguin sorgir. El plantejament de basar la viabilitat d'una societat —en aquest cas, la societat de la España vaciada— en la subvenció per la subvenció és un greu error. Si una empresa de Sòria genera pèrdues repetidament, i qui diu de Sòria diu de Girona o de l'Alentejo portuguès, i s'arriba a la conclusió que aquell negoci resulta inviable, el que cal fer és tancar l'empresa com més aviat millor.

Com s'argumenta compensar pèrdues privades amb subvencions públiques? Amb quin criteri? Cal subvencionar amb fons públics un restaurant estrellat —ara mateix en tinc un al cap— només per evitar que tanqui i mantenir el prestigi d'una determinada zona? I per què no una merceria, una botiga de vins o de roba, o una discoteca? Basar el funcionament d'una societat en una política clientelista de subvencions públiques a fons perdut és un disbarat, i un greu error que el contribuent sempre acaba pagant amb interessos. La nostra societat no es pot permetre aquestes frivolitats.