.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 4 de novembre de 2022

Esquerra vs. Junts

En el lamentable afer Dalmases, alguns han optat per la sortida fàcil, és a dir, per la sortida d'intentar matar el missatger. El missatger és, en aquest cas, l'advocada Magda Oranich la qual, seguint indicacions de la direcció de Junts, va elaborar un informe asèptic sobre el tema. Però alguns, en comptes d'intentar resoldre l'arrel del problema, han optat per anar en contra de l'advocada que ha explicat el problema.

L'escuderia d'Esquerra i també la d'altres partits, però avui em centro en l'univers dels militants, simpatitzants, votants i càrrecs del partit que governa Catalunya, no pot evitar dissimular que amb aquest escàndol estan encantats de la vida. De la mateixa manera que l'escuderia de Junts estava encantada amb l'escàndol d'"el de les mamelles" d'Esquerra, del qual no se n'ha parlat més. Tinc entès que segueix en nòmina, en sentit ampli, del partit, i diria que encara no s'ha disculpat.

Uns i altres, en comptes de centrar-se en el veritable enemic a batre —batre políticament, ja s'entén—, es fiquen el dit a l'ull entre ells. Tots plegats fan més pena que gràcia, la veritat. Vull pensar que tant l'escuderia de Junts com la d'Esquerra encara són independentistes, tot i que discrepen en la forma d'assolir la independència de Catalunya. Sempre he dit que aquesta discrepància s'ha de respectar, però ara que ens trobem en el "mentrestant" tothom hauria de fer un esforç per no continuar fent el ridícul.

Ara mateix el risc no és que els independentistes deixen de ser-ho —potser n'hi ha algun, però, amb tota franquesa, jo no en conec cap— sinó que, quan s'hagi d'anar a votar, alguns independentistes es quedin a casa esperant temps millors. S'ha de lluitar contra l'abstencionisme del sector independentista, ara mateix majoritari a Catalunya (vots canten). Posem-nos-hi! El que facin els unionistes no depèn de nosaltres, ens ha de preocupar menys. Formem part de la Unió Europea, i més aviat que tard la independència arribarà per la via democràtica. No en tinc cap dubte.