.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 28 de novembre de 2022

I tu, com t'informes?

Aquesta és una pregunta que em fan de tant en tant, i no només me la fan persones conegudes sinó també gent que no conec de res, i que utilitzen Twitter o altres sistemes per contactar amb mi. Però com que sempre he pensat que d'això ningú n'ha de fer res, i menys encara una persona desconeguda o anònima, normalment no tinc costum de contestar aquesta pregunta. Només faig una excepció: per saber què passa a Sarrià sempre consulto El Jardí, però aquesta és una opció fàcil, ja que gairebé no hi ha alternativa.

Quan, per exemple, faig un comentari sobre, posem per cas, alguna notícia o programa de TV3, o alguna cosa que he llegit a La Razón de Madrid, o al The Guardian de Londres, o al Granma de l'Havana, sempre hi ha qui es creu amb el dret a donar-me una lliçó sobre allò que ens cal llegir i allò altre que n'hem de prescindir. Doncs bé, amb mi tenen una mala peça al teler, ja que tinc una tirada especial per llegir-ho tot, especialment aquells mitjans que estan als antípodes del meu pensament liberal, i això despista una mica als meus amables prescriptors de lectura.

Avui, però, em ve de gust explicar com m'informo. De fet, no sóc gens original, i cada dia som més els que utilitzem aquest sistema. M'informo bàsicament via Internet, i em connecto amb mitjans de tot el món, des del Global Times de la Xina i el Daily Nation de Nairobi, fins al Washington Post o El Mercurio de Santiago de Xile, sense oblidar el South China Morning Post i molts altres; quan anava sovint a Hong Kong, aquest últim sempre me’l passaven a primera hora del matí per sota la porta de l’habitació de l’hotel. Tant m'és en quin idioma estiguin escrits els mitjans que consulto —m'espavilo en unes quantes llengües—, i en cas necessari avui en dia tenim sistemes de traducció en línia que ens faciliten molt la feina.

Vaig deixar d'informar-me per TV3 fa uns quants anys, quan encara feien uns Telenotícies que es podien veure sense passar vergonya; ara només me’ls miro per saber com ho expliquen, més que per saber què expliquen. Com deia abans, de vegades també em miro coses d'aquesta cadena. Si no ho fes, no podria fer crítiques sobre un mitjà d'informació que paguem entre tots els catalans via impostos i el qual, dissortadament, cada dia s'assembla més a Telecinco; deu ser per allò d'eixamplar la base que d'un temps ençà ens predica el senyor Junqueras. Si preteneu informar-vos sobre l'Orient Mitja amb perspectiva cent per cent palestina, TV3 és una bona cadena. Però si voleu saber què passa realment a la zona, faríeu bé de prescindir d'un mitjà tan esbiaixat ideològicament. Més clar, l’aigua.