.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 30 de novembre del 2023

Carril bici de la Via Augusta (2/2)

(Ve d’aquí) 

Les persones que decideixen per on ha de passar un carril bici (CB) semblen oblidar que tant els ciclistes com els vianants volen respirar aire net. Però així com els experts en aquests temes ens recomanen, i fan bé, que evitem anar a córrer per la Diagonal a causa de la contaminació que hi ha en aquella altra via d’entrada i sortida de la ciutat, s’ha trobat a faltar una recomanació similar adreçada als ciclistes que circulen per la Via Augusta (VA).

Intueixo que no es tracta d’un oblit involuntari, sinó que, en aquest cas, el lobby ciclista i les esquerres que governen i han governat la ciutat des de les primeres eleccions municipals de la democràcia (1979) callen per ideologia, ja que consideren que ara toca donar preferència absoluta a la bici, al preu que sigui.

L’Ajuntament de Barcelona i els amics del lobby ciclista farien bé de reconsiderar aquesta obsessió pro CB a tot arreu. CB sí; a tot arreu, no. El CB que s’ha posat a la VA, i més concretament en el tram que va de Ganduxer a Sarrià, on hi ha l’entrada del túnel de Vallvidrera, incompleix els dos factors mencionats al principi.

Ningú ignora que modificar ara el recorregut del CB a partir de Ganduxer tindria un alt cost polític, però el malbaratament de recursos públics no vindria per aquesta rectificació sinó per haver posat el CB allà on no tocava. Uns pocs, però, potser pensen que els polítics d’esquerres no s’equivoquen mai, i, per tant, tampoc han de rectificar res.

Per tal d’evitar el cost polític que representaria revertir una decisió errònia com aquesta, tampoc s’ha d’excloure la possibilitat que es deixi la VA tal com està ara. Passi el que passi els ciutadans pagarem, això sí, les conseqüències negatives derivades de decisions poc rumiades.