Ideològicament em situo a l’extrem oposat de la CUP, no tinc cap mena de coincidència política ni econòmica amb aquesta gent. Em declaro liberal quan ells es consideren antiliberals, sóc defensor del sistema capitalista —amb tots els controls que calguin— i ells es declaren furibundament anticapitalistes. No m’agrada gens el control de l’administració pública sobre el ciutadà i sóc absolutament partidari de la iniciativa privada per davant de la gestió pública en tots els àmbits de la vida. No pas per caprici sinó perquè l’experiència em diu que les nostres coses funcionen molt millor si les gestionem nosaltres que si deixem que ho facin uns polítics o uns funcionaris en nom nostre. En definitiva, sóc als antípodes de la CUP i d’altres partits d’ideologia similar.
Dit tot això, dic també chapeau! a Mireia Boya, exdiputada de la CUP, per la seva valentia en plantar cara a la justícia espanyola, i per dir les coses pel seu nom, clarament, tal com les veu ella i no com a les autoritats espanyoles els agradaria escoltar. Res de demanar perdó. Perdó, per a què? Abans d’anar a declarar Boya va dir en públic que, si l’empresonaven, era conscient que no sortiria de la garjola en molt temps, i amb això ens va demostrar la seva valentia i la seva dignitat. Sortosament Boya segueix en llibertat, i potser servirà d’exemple a altres polítics que aviat passaran pel mateix tràngol d’haver de declarar davant el jutge amb l’amenaça, sempre present, d’enviar-los a la presó a fer companyia als presos polítics que ja fa mesos que hi són sense motiu. Per això alguns diem que, més que presos, són hostatges.
Dit tot això, dic també chapeau! a Mireia Boya, exdiputada de la CUP, per la seva valentia en plantar cara a la justícia espanyola, i per dir les coses pel seu nom, clarament, tal com les veu ella i no com a les autoritats espanyoles els agradaria escoltar. Res de demanar perdó. Perdó, per a què? Abans d’anar a declarar Boya va dir en públic que, si l’empresonaven, era conscient que no sortiria de la garjola en molt temps, i amb això ens va demostrar la seva valentia i la seva dignitat. Sortosament Boya segueix en llibertat, i potser servirà d’exemple a altres polítics que aviat passaran pel mateix tràngol d’haver de declarar davant el jutge amb l’amenaça, sempre present, d’enviar-los a la presó a fer companyia als presos polítics que ja fa mesos que hi són sense motiu. Per això alguns diem que, més que presos, són hostatges.
5 comentaris:
Si rasquem veuràs que tens més coincidències amb la CUP del que et penses. Quan parles de controls del capitalisme estas acceptant que el teu liberalisme econòmic no deriva d'Adam Smith sinó de les limitacions que Keynes i altres ja van posar a un sistema que cal controlar.
Tampoc crec que estigui d'acord amb la privatització que s'ha fet de Telefònica, Gas Natural, Aigües de Barcelona, Endesa... i els seus lligams amb la política.
Pel que fa a la concepció de l'Estat a nivell administratiu -independència o dependència respecte d'Espanya- hi teniu també les vostres coincidències.
QUANT S'ACEPTA,EN POLITICA LA PRIMERA HUMIL-LIACIO,JA ES BEGUT OLI...AIXI ANEM,ARRUSAGAN EL CUL PER TERRA,I PREPARAT L'ALTRE GALTA PER EL PROPER CALBOT....
Galderich,
Al final s'acabarà demostrant que allò de "los extremos se tocan" és veritat ;-)
Oliva,
Et sobra raó.
Sí, però ...
em fa una certa basarda aquest assumpte que porta implícita la crítica als que sí que estan empresonats.
Aquí, de moment, qui rep plantofades és ERC i el Pdecat.
I sense menystenir, de cap de les maneres, la Mireia Boya.
Des de l'anarquisme with love.
Salut i república, perquè l'abolició de l'Estat, de moment, va per llarg.
Clidice,
Totalment d'acord, cap crítica als empresonats i exiliats, només faltaria.
Publica un comentari a l'entrada