.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 16 d’abril del 2021

Kosovo en minúscules

(Article original publicat el 9/4/2021 a La Veu de l'Anoia, núm. 2012, pàg. 2)

La setmana passada es va jugar un partit de futbol entre la selecció de la federació espanyola de futbol i la selecció de Kosovo. El resultat del partit no té importància, però sí que en té que l’estat espanyol va intentar menystenir Kosovo. Així, en el marcador del partit van escriure kos en minúscules mentre que esp ho van escriure en majúscules. Com que qui ho va decidir devia ser perfectament conscient del ridícul que es feia utilitzant les lletres minúscules per referir-se a l’equip visitant, a l’hora de distribuir el senyal internacional del partit ho van posar tot en majúscules, com es fa habitualment en qualsevol altre partit. Tot plegat va provocar un moviment de simpatia pública en favor del país menystingut, des de l’ambaixador dels Estats Units a Kosovo fins a molta més gent que es va posicionar en el mateix sentit.

Kosovo va obtenir la seva independència fa uns quants anys, mitjançant una declaració unilateral d’independència, però encara hi ha uns quants països que es neguen a reconèixer aquesta realitat. Sense anar més lluny, Espanya és un d’aquests països, ja que té sempre present el conflicte polític que té amb Catalunya. D’aquest petit grupet de països negacionistes de Kosovo, cadascun d’ells té els seus motius particulars per no reconèixer aquell país. En el cas d’Espanya, les autoritats espanyoles deuen pensar que si reconeguessin diplomàticament Kosovo, estarien reconeixent la validesa de la DUI i, d’alguna manera, estarien facilitant que Catalunya també assolis la independència per aquesta via. Però quan la majoria de la població vol una cosa, l’estat difícilment ho pot impedir. Ho pot retardar, però no impedir-ho. Evidentment parlem de països que es proclamen democràtics, ja que les dictadures tenen mètodes més expeditius i sanguinaris per imposar-se a la voluntat popular.

Arribats a aquest punt ens podem preguntar si Espanya és una democràcia amb tots els ets i uts. Jo sempre defenso que no ho és, ja que mostra tantes mancances democràtiques que ben fàcilment es pot concloure que Espanya no és una democràcia comme il faut. Amb majúscules o en minúscules, la realitat ens diu que la majoria dels votants catalans han optat a les urnes per partits independentistes, i el nostre parlament està format per una majoria clara de diputats independentistes, amb tota la gamma de matisos ideològics que hi vulguem afegir. Kosovo no és Catalunya, ni Catalunya és Kosovo, però l’única via que té Catalunya per assolir la seva independència és la via kosovar de la DUI.