(Article original publicat el 21/4/2023 a La Veu de l'Anoia, núm. 2118, pàg. 2)
Sempre estic disposat a conversar amb persones que no pensen com jo. Per tenir aquesta mena de converses només hi poso una condició: que l'interlocutor faci com jo, és a dir, que sigui respectuós amb qui no pensa com ell, i que estigui disposat a debatre educadament sobre plantejaments que no coincideixen amb els seus.
Una persona que defensa un model de societat als antípodes del que jo defenso, em va proposar trobar-nos per prendre cafè. Em va semblar una bona idea, i el primer tema que va sorgir a la nostra conversa va ser l'OTAN. El meu interlocutor defensava la maldat sense pal·liatius d'aquest organisme internacional, i jo la seva utilitat. Una discrepància sense matisos.
Des de fa uns dies Finlàndia ja és membre de ple dret d'aquest organisme, i Suècia està en un procés parlamentari intern per poder-hi entrar aviat. Tots dos són països fronterers amb Rússia, i fins fa poc defensaven la seva neutralitat. Però la invasió russa d'Ucraïna els ha fet obrir els ulls a la realitat.
Entrar a l'OTAN és una bona decisió. Si Ucraïna formés part d'aquesta organització, Putin no s'hauria atrevit a fer un pas tan arriscat, i Rússia no hauria començat la invasió; ara no estarien en guerra. El meu interlocutor, però, deia el contrari, i defensava que si Ucraïna manifesta el seu interès per entrar a l'OTAN, és normal que Rússia s'hi oposi per tots els mitjans possibles, incloent-hi la guerra.
L'OTAN és una eina de pau perquè és útil per mantenir la pau. L'amenaça de la reacció que pugui tenir l'OTAN davant de l'agressió externa a un dels seus països membres és precisament l'eina psicològica que impedeix que comenci una guerra en el territori OTAN. El meu interlocutor no compartia aquests arguments, però, des de la discrepància, vam ser capaços de parlar-ne educadament.
Sóc un ferm defensor de la llibertat, i això inclou la llibertat que té Ucraïna i qualsevol país d'entrar a formar part del club que consideri més adient per defensar els seus interessos estratègics. El meu amic, en canvi, agafant la Rússia de Putin com a model a seguir, és partidari de prohibir a Ucraïna l'exercici d'aquesta llibertat.
Des d'un plantejament democràtic, el dret de veto que s'atribueix Rússia no s'aguanta per enlloc, tot i que hi ha gent d'esquerres que el justifica. Unes esquerres que també es mostren en contra de l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN. Unes esquerres que voldrien que Ucraïna es rendís. Són les mateixes esquerres que abans defensaven un Pacte de Varsòvia que ja no existeix.
divendres, 28 d’abril del 2023
OTAN sí, OTAN no
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Benvolgut Miquel, és el primer cop que llegeixo el teu blog, i m'agrada el to. Aquest article m'ha interessat especialment, i m'agradaria compartir el meu parer: en general, comparteixo la teva opinió, en el marc teòric de les relacions internacionals de les últimes dècades. L' OTAN com a entitat amb poder sobretot dissuasori. El meu neguit, però, és quan arribi el dia, i arribarà perquè la lògica armamentística hi acabarà portant, en què ens trobarem lluitant en una guerra que haurà començat amb una provocació puntual, i es convertirà en un escenari devastador que els que l'hauran iniciat el justificaran per les mateixes lògiques bel.licistes que estan actualment augmentant els pressupostos armamentístics. L'OTAN fa falta, segurament sí, però duu dins seu la llavor inevitable i tràgica d'un gran conflicte.
Santi,
T'agraeixo els comentaris que, en bona part, comparteixo.
En una cosa, però, no coincidim, ja que tu dius que acabarem lluitant en una guerra, i jo, en canvi, sóc més optimista, i tinc molta confiança en que el poder dissuasori de l'OTAN ho evitarà. Espero tenir raó ;-)
Publica un comentari a l'entrada