Treballadors en risc de redundància

L’alta direcció del Santander ha definit com a “treballadors en risc de redundància” els 750 empleats que aniran a l’atur a causa del tancament previst d’un centenar d’oficines d’aquell banc al Regne Unit. En podrien haver dit “treballadors que perdran la feina”, però això no sona bé i quedaria menys diplomàtic. Però denominacions al marge, la realitat és que amb les noves tecnologies els bancs —a moltes altres empreses també els passarà el mateix— cada dia necessitaran menys empleats per desenvolupar la seva activitat.

Fins no fa gaires anys la importància d’un banc es mesurava pel nombre d’oficines que tenia obertes al públic. Llavors l’activitat principal dels bancs es feia a les oficines, mentre l’activitat digital era gairebé inexistent. Però amb la implantació d’Internet arreu això ha anat canviant, i avui en dia el nombre d’oficines bancàries és menys rellevant. La presidenta del Santander va dient a qui la vol escoltar que vol convertir el banc en una empresa digital, amb algunes oficines, quan abans era un banc amb moltes oficines i una activitat digital gairebé irrellevant.

Amb la implantació creixent de les noves tecnologies associades a Internet la nova realitat es tradueix, lògicament, en la disminució del nombre de treballadors necessaris per tirar endavant alguns negocis. Hi ha qui ho valora de manera negativa, i des del punt de vista humà es pot entendre que els treballadors que veuen perillar el seu lloc de treball estiguin preocupats. Altres, en canvi, ens mirem aquest fenomen imparable amb optimisme. Així, com menys treballadors siguin necessaris per desenvolupar els negocis tradicionals, més se’n necessitaran per gestionar les noves formes de guanyar-se la vida que van sorgint i aniran apareixent en el futur.