A Espanya, i també a Catalunya, hi ha persones que consideren que els informes policials provinents dels cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado tenen sempre la presumpció de veracitat i, per tant, tota la credibilitat. Hi ha qui dóna per fet que els informes policials, només pel fet que han estat elaborats per policies, els quals, no ho oblidem, estan a les ordres dels polítics, no s’han de qüestionar mai, encara que tot sovint al final s’acabi descobrint que de fiables no sempre ho són tant com diuen.
El problema és que alguns dirigents polítics i alguns funcionaris públics consideren que per sobre de tot, també per sobre de la veritat, s’ha d’imposar sempre la defensa inequívoca de la unitat d’Espanya. A Catalunya en sabem una mica de les males jugades espanyoles amb l’ajut d’informes policials falsos, i molts hem arribat a la conclusió que al darrere de les manipulacions policials sempre hi acostuma a haver una clara intencionalitat política.
S’ha vist que informes oficials falsos de l'UCO (GC), han anat apareixent com a bolets durant els últims anys, així com durant el judici del procés, que de just en va tenir ben poc, com més aviat que tard quedarà acreditat pels organismes judicials europeus. Jutges i fiscals espanyols, que saben molt bé en quina lliga juguen, van donar credibilitat als informes falsos, amb unes conseqüències molt greus per a un grup de polítics catalans. Tots recordem com alguns polítics que van patir aquells abusos judicials, van acabar empresonats en ser condemnats a penes que sumaven un segle de presó.
Aquesta sensació d’impunitat judicial no encaixa gens amb els principis bàsics de la democràcia. La meva primera conclusió és que, en les dictadures, els informes policials no necessàriament han de tenir presumpció de veracitat, i en democràcies de cal justet com la nostra, tampoc. La segona, i no per això menys important, és que hi hauria d’haver algun mecanisme oficial per castigar els jutges i fiscals que no fan bé la seva feina. En una empresa se’ls podria acomiadar, però en el món judicial semblen tenir dret a la immunitat.
.
"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)
dilluns, 26 de maig del 2025
Informes policials
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada