Els senglars i l’ecologisme oficial

(Article original publicat el 24/12/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2258, pàg. 2)

De porcs senglars en sobren, i com que es reprodueixen amb molta facilitat, cada dia en sobren més. Però sempre que des del sentit comú s’han exigit solucions contundents per resoldre el problema, l’ecologisme oficial intenta frenar-les. Tot i que també em considero ecologista, no puc defensar algunes mesures forassenyades de l’ecologisme oficial. L’ecologisme oficial predica no matar bèsties, no tallar arbres ni plantes i deixar que la naturalesa vagi fent la seva evolució evitant qualsevol interferència humana, per més que els senglars perjudiquin els humans. És un ecologisme una mica estrany, ja que no es mostra crític amb els ciutadans que tenen un gos tancat tot el dia en un pis, ignorant que un pis és el lloc menys adient per tenir-hi un gos.

Fins ara se’ns ha assegurat que la pesta porcina només afecte els porcs i no les persones, però ja veurem què ens diran demà. Ara bé, des de la Generalitat ja admeten que, amb pesta o sense, l’excés de porcs senglars no ens portarà res de bo. Mentrestant, és obvi que a més senglars hi haurà més transmissió de la malaltia. Els nostres governants ja han explicat que a Catalunya sobren la meitat dels senglars, i segurament això vol dir que en sobren molts més. L’ecologisme oficial diu que la solució és que s’introdueixin llops en el medi natural, per tal que es dediquin a matar senglars. En comptes d’eliminar senglars directament com defensem alguns, els ecologistes oficials són partidaris de la via indirecta, i asseguren que el problema que tenim amb els senglars s’ha de resoldre introduint llops al territori. Als ecologistes no els agrada que els caçadors matin senglars, i no veuen amb mals ulls que aquesta tasca la facin els llops. Però ens amaguen que d’un excés de senglars potser passarem a un excés de llops.

Els senglars infectats moren en pocs dies. La solució lògica exigeix delimitar la zona conflictiva i esperar que amb la mort dels senglars ja infectats i els que s’infectaran pel contagi entre ells, acabin desapareixent tots. Però això no és incompatible amb altres mesures cinegètiques més dràstiques. Sigui com sigui, ningú pot negar que els humans són els grans perjudicats per les conseqüències de l’excés de senglars, i que hi hem de posar remei amb urgència. L’ecologisme oficial potser no valora com caldria l’afectació humana i econòmica d’aquesta epidèmia. De vegades sembla que els milers de llocs de treball que estan en perill són menys importants que la ideologia ultra animalista de l’ecologisme oficial.