.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 25 de febrer de 2008

Els números 902

Pot semblar un assumpte banal però no ho és. Almenys no ho és per mi. Des de fa temps aquest tema em té una mica mosca i només truco als números que comencen per 902 si m’és estrictament necessari. Ho veig com una mena de timo però això sí, cent per cent legal. Només faltaria. Les companyies telefòniques tothom sap que son un exemple de màxima seriositat i atenció exquisida al client i, per tant, parlar de timo potser seria injust i un pèl agosarat. Tu ja saps de quin mal has de morir i, per altra banda, ells no t’obliguen a trucar-hi. Intentaré explicar-ho.

Cada dia hi ha més gent que al posar-se internet a casa o, al modificar les condicions de contractació els que ja en tenien abans, acaben contractant amb la seva operadora telefònica una mena de forfait tot comprés. Et diuen que per una quantitat fixa mensual ells et donen la connexió a internet, et prometen un munt de megas que, per cert, mai els veus per enlloc i, a més, en el preu hi inclouen certes trucades de veu, no totes. Alguns operadors cobreixen les trucades locals i estatals, uns altres inclouen també les destinades a certs països europeus, etc. Las casuístiques són diverses i ara no hi entrarem.

Simultàniament amb aquesta realitat, n’hi ha una altra. Cada dia hi ha més empreses i organismes i entitats publiques i privades de tota mena, que només faciliten un número 902 per canalitzar les trucades dels seus clients, usuaris, proveïdors i qualsevol persona o entitat que tingui necessitat de parlar amb ells. Aquests números 902 no estan en cap cas compresos en el forfait de trucades que tens contractat.

Quin és doncs el problema? Anem a pams. Si des de Barcelona ciutat has de trucar, posem per cas, a un ministerio de Madrid, o a la seu central de la Chunta Aragonesista de Saragossa, o a uns amics de Càceres, cap ni un. Però si has de trucar a la teva mateixa ciutat, resulta que et surt bastant més car trucar a un 902 (tot i ser de cost compartit entre el que truca i el trucat) que si truques a un número que comenci per 93 (cas de Barcelona), on el cent per cent del cost l’assumeix qui truca.

Per evitar confusions, més car vol dir que resulta més car tant l’establiment de trucada com el preu que et facturen per minut, sigui la tarifa diürna o la nocturna. Sempre és més car trucar a un 902 que fer una trucada local, encara que truquis al carrer de sota casa teva. L’operadora sempre hi guanya. Si vas al casino encara tens alguna possibilitat de guanyar, però amb les trucades al 902 fetes a la mateixa ciutat sempre s’hi perd. I la companyia telefònica hi guanya per partida doble, doncs cobra del que truca i també del trucat. Doble negoci rodó.

Les operadores telefòniques han batejat aquests números cada cop més populars com a “Serveis avançats (nou-cents)” i, francament, això ho veig més que res com una burla al client. Ara bé, si volem ser políticament correctes podríem dir que, en el millor dels casos, la descripció que en fan és un eufemisme. Ben mirat, el servei avançat ho és només per la companyia telefònica, que ens apliquen unes tarifes bastant més cares que les tarifes de trucada local.

I tot això deixant de banda la pèrdua de temps amb el “premi 1 si vol espanyol”, “premi 2 si vol català” (que, per cert, quasi sempre tenen els operadors ocupats), musiqueta amunt, musiqueta avall, més musiqueta. I mentrestant tu anar pagant i santa paciència.

Què es pot fer? A banda de denunciar l’abús i de mirar de no trucar-hi gaire, crec que no es pot fer res. L’any passat vaig intentar convèncer La Vanguardia que pels subscriptors de Barcelona ciutat (que intueixo som la majoria) ens posessin un 93 per reclamar quan no ens la porten. D’això ja en fa més de mig any i quan no rebem el diari hem de seguir trucant a un 902.