.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 19 de febrer de 2008

Incoherències i contradiccions a CiU

Els dirigents de CiU proclamen un cop més que ells van guanyar les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, i que el govern que en va sortir, presidit per José Montilla, és una aliança de perdedors i es va fer sense respectar la llista més votada. Això és cert i negar-ho seria negar l’evidència. Però amb aquesta mena d’argumentació tan repetida i alhora tan poc consistent els de CiU ja comencen a cansar el personal.

La normativa diu que el president de la Generalitat és escollit pels 135 diputats del Parlament. Enlloc es parla de la llista més votada, o del grup parlamentari que compti amb més diputats. Per tant, mentre no hi hagi una llei que digui una altra cosa, la cantarella de CiU seguirà sent veritat però, alhora, continuarà tenint els mateixos efectes pràctics que ha tingut fins ara: zero.

Els dirigents de CiU, sempre tan gelosos en els aspectes de l’autonomia de decisió respecte a Madrid, de l’àmbit estrictament català i tota la pesca, ens surten ara amb els següents arguments:

Si CiU és decisiva a Madrid (en relació als resultats electorals de les eleccions estatals del 9 de març), a Montilla li queden un parell de mesos” (Pere Macias). I Artur Mas, per acabar-ho d’arreglar, hi va afegir: “Pot ser el principi de la fi del tripartit”. Si l’autor d’aquest blog no ho ha entès malament, el que diuen en Mas i companyia és que la continuïtat o canvi del govern de la Generalitat potser dependrà del resultat de les eleccions al parlament de l’estat, i dels pactes que es puguin fer després als despatxos de Madrid.

La franquícia catalana del PSOE, que compta en les properes eleccions amb la doctora Chacón (cum laude nemine discrepante potser?) com a cap de llista per Barcelona, ha posat el crit al cel proclamant als quatre vents que “no permitiremos que la Generalitat se decida en Madrid”. És clar que no! Això no s’ha de permetre mai! Seria un gran escàndol! El govern català s’ha de decidir, faltaria més, a Catalunya!

La prova del cotó de que el govern de Catalunya es cuina i es decideix a Catalunya i no a Madrid la trobem en el gest del presidente Zapatero. Li va faltar temps per agafar el pont aeri, presentar-se a corre cuita a Barcelona (lloc on els seus franquiciats proclamen que s’han de decidir aquestes coses), i declarar amb aquella solemnitat a la que ja ens té acostumats: “Garantizo la continuidad del gobierno catalán gane quien gane las elecciones”.

Algú encara dubte on es decideixen aquestes coses?