Encara que només va rebre el suport electoral del 52 per cent del vot popular, a partir d’ara el President Obama ja ho és de tots els americans. En aquest cas m’atreviria a dir que també el consideren el seu president molts altres ciutadans que ni tan sols són americans. Des que fa dos mesos Obama va guanyar les eleccions americanes, i de fet ja des de molt abans, el món ha viscut una mena d’encantament amb Obama com no s’havia vist mai abans amb altres presidents electes. S’han generat moltes expectatives arreu. Hi ha un entusiasme generalitzat. Hi ha molta gent il·lusionada, expectants amb les mesures que es prendran properament des de la Casa Blanca. És bo que sigui així. En aquest aspecte crec que Obama comença el seu mandat amb un plus de popularitat molt favorable que estic segur que sabrà aprofitar. Doncs apa, deixem-lo treballar i concedim-li els típics cent dies de gràcia. A finals d’abril ja en tornarem a parlar tot i que molts esperem que no faci falta esperar tant per tancar la presó de Guantánamo. La prioritat de tancar allò seria tot un gest de cara a Amèrica i de cara al món. Un gest molt significatiu de que les coses, almenys algunes coses, a partir d’ara es faran d’una altra manera.
6 comentaris:
Miquel,
sembla que el primer que ha fet en ser president (CNN dixit) és aturar totes les lleis Bush sobre Iraq, Guantànamo i crisi econòmica...a veure si serà veritat...salut amic
Bona nit Trina,
He llegit això de les lleis que dius però em sembla que no ha parlat concretament de tancar Guantánamo. I tancar Guantánamo vol dir només omplir un parell d'avions amb els presoners i traslladar-los a territori americà per ser jutjats amb totes les garanties si és que hi ha càrrecs concrets contra ells, o deixar-los immediatament en llibertat ajudant-los a començar una nova vida mitjançant les indemnitzacions i ajuts que es considerin convenients, sempre amb supervisió judicial i amb la intervenció d’advocats civils. Si d'aquí cent dies aquesta presó encara és oberta, sigui quina sigui l’excusa que ens donin, voldrà dir que no anem gens bé, i s'haurà de començar a rebaixar expectatives.
Doncs jo diria que la gent s'està fent una idea de l'Obama que no és. Pensen que arreglarà el mon i que a partir d'ara tot seran flors i violes.
Però cal recordar que és el president dels EUA, i seran els interessos d'aquest pais i no de cap altre els que defensarà. Com ha de ser, vaja. I molts dels seus interessos estan en contra del "politicament correcte" que tant agrada a la gent d'aqui i que tant els la repixa als americans.
El mon s'endurà moltes decepcions em sembla a mi
Marc,
És evident que els interessos d'Obama són els del seu país i que això portarà decepcions, tant a dins com a fora dels EUA, però això no exclou que el govern Obama pugui ser una mica més legal amb les formes i respectuós amb els drets humans. I t'ho miris com t'ho miris la cosa aquella de Guantánamo no té defensa de cap mena.
En la línia del Marc. Obama ha de generar expectatives des del punt de vista comunitarista. Això implica treballar per una millor convivència, però també defensar els valors comuns. Que ningú es pensi que defensa un comunitarisme hippie.
En relació a les relacions internacionals tornarà a la via Clinton, i amb la seva muller com a responsable de la diplomàcia encara més. Però si Iran tira de la corda no li tremolarà la pols, potser no atacant, però té altres mitjans.
En definitiva, no oblidem els lobbies que voregen al voltant del stablishment, no és tant fàcil oblidar-los. I no oblidem que alguns d'aquests lobbies paguen campanyes per alguna cosa, per molt que els "anònims" hagin aportat molt més que en altres ocasions.
Andreu,
Evidentment els lobbies no s'han d'oblidar mai i crec que això tots els presidents americans ho tenen més clar que l'aigua. Qui paga mana, i ens agradi o no qui paga és el lobby.
Publica un comentari a l'entrada