.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 12 de gener del 2009

Discriminació sexual socialment acceptada

M’ha fet gràcia veure que aquests dies molta gent s’ha vist capaç de criticar a la ministra del ¡capitán, mande firmes! pel seu original vestuari, el seu maquillatge i el seu cabell repentinat i lluent amb que es va presentar recentment a un acte oficial. En canvi, em sorprèn cada dia que ningú critiqui els caps visibles d’Esquerra per motius similars, vull dir per motius de vestuari. I per poc que ens hi fixem a fe de Déu que de motius per a la crítica sobre la peculiar forma de vestir de Carod i companyia no en falten. Aquelles corbates que no les trobaries ni rebuscant als encants, aquelles camises i aquelles americanes marronoses que a mi sempre em criden tant l’atenció. L’obsessió d’Esquerra pel color marró no l’he entès mai i per a mi és un misteri que aquest look no rebi crítiques i sí les rebi el de la senyora Chacón.

No és cap secret que la ministra de l’exèrcit no és sant de la meva devoció, i menys encara darrerament amb el seu silenci tan cridaner sobre el tema del finançament de Catalunya. No s’ha d’oblidar que la ministra va ser la cap de llista per Barcelona del partit que té la clau de la caixa dels diners dels catalans, un tema que és objecte de portada a la premsa pràcticament cada dia. Convindrem que amb les coses de menjar no s’hi juga però hi ha algú que darrerament sembla gaudir jugant-hi. I la ministra segueix sense dir aquesta boca és meva. Ara bé, d’aquí a criticar el seu vestuari només per ser una senyora em sembla que és fer-ne un gra massa.

El que passa és que una bona part de la nostra societat accepta amb naturalitat una certa discriminació sexual, almenys en determinats aspectes de la vida social. A casa nostra tenim determinats costums socials que al meu entendre són sexualment discriminatoris, tot i que tampoc sabria dir si són discriminatoris per la dona o per l’home.

Per exemple, per què quan et presenten a una parella heterosexual, si ets un home a la senyora l’has de petonejar i, en canvi, a la seva parella només li has d’encaixar la mà? I, en canvi, si ets una dona, toca petonejar als dos membres de la parella? Per què en saludar-se dos homes normalment es donen la mà i dues dones es petonegen? En definitiva, per què les dones, en general, no donen la mà sinó que més aviat tenen tendència a acostar els llavis i la galta a la cara del seu interlocutor? Ep, no critico les dones, al capdavall només fan allò que socialment sembla que s’ha de fer.

No voldria pas que d’aquestes preguntes innocents algú en tragués conclusions equivocades. Però com deia aquell, o todos moros o todos cristianos. Posats a triar, en les relacions socials jo quasi que m’inclinaria per generalitzar l’encaixada de mans, deixant per a les relacions familiars i d’amistat el tema de les petonejades que avui en dia tant s’estilen arreu.

18 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Miquel,
totalment d'acord..tant en el tema del vestuari, com en el dels petons indiscriminats...t'asseguro que n'hi han algunes cosetes més que mantenen aquesta discriminació sexual latent com ara esmentar el color del cabell d'una dona per anomenar-la (aquesta rossa...)o mirar a un altre mentre parlen amb tu,...bé la llista seria llarga, i tot això, no només en entorns diguem-ne poc "cultes" sinó en les més altes esferes del poder o de la cultura...un no parar...gràcies per la teva sensibilitat

Anònim ha dit...

Tota la raó però l'argument de les salutacions m'ha semblat poc rellevant ja que trobaríem moltes situacions de discriminació a l'inversa justificades amb el socialment

Miquel Saumell ha dit...

Gràcies, Trina. Des de l'altra banda del espectre sexual jo et podria parlar d’expressions igualment simpàtiques. Es per això que deia que "...tampoc sabria dir si són discriminatoris per la dona o per l’home". Ara afegeixo que, segons les circumstàncies, la discriminació afecta ambdós sexes però, si la mesuréssim, de ben segur que us afecta molt més a vosaltres.

David, segurament ho hagués pogut argumentar millor però, tal com dic aquí sobre, els homes també tenim motius per sentir-nos discriminats, ja sigui perquè un altre senyor no ens petoneja (no és el meu cas) o perquè hem de petonejar a una senyora (tampoc és el meu cas). En contra d’una pràctica socialment molt estesa, jo crec que no s’ha de justificar la discriminació sexual ni tan sols per convencionalismes socials o per una educació mal entesa.

Esther del Campo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Esther del Campo ha dit...

Tens raó en que acceptem, en certs aspectes, una discriminació, i tant homes com dones ho veiem normal, i trobo encertat que et refereixis a l'acte de la Pascua Militar. Suposo que ho devien de tenir estudiadíssim, tant què havia de dir la Carme Chacón com què havia de dur de roba. I tant el discurs, el recollit dels cabells -que és el que porten les dones militars-, com l'"esmòquing" que vestia els vaig trobar molt encertats -i molt estudiats-. Però amb el maquillatge es van passar bastant, tot i que a les fotografies dels diaris no es notava tant com a la televisió, que semblava molt excessiu. Potser el maquillatge i el color rosa de les parpelles era una cortina de fum per no fer-nos pensar que no ha badat boca sobre el finançament...

P.D. Crec que va ser l'Oriol Grau, en una assignatura de Comunicació no verbal, qui ens va explicar perquè els polítics d'Esquerra vestien de marró, hi havia una raó, i els del PSC de tal manera, els de CiU de l'altra... ja ho buscaré.

Miquel Saumell ha dit...

Esther,
Doncs sí, m'interessa molt l'explicació tècnica sobre la relació entre ERC i el color marró. És un tema que fa anys que vinc observant però fins ara ningú ha estat capaç d'explicar-m'ho. Fins i tot una vegada –fa anys- ho vaig preguntar directament al senyor Carod però, com ja és habitual en ell (tinc altres experiències), ni em va contestar.

Anònim ha dit...

Ai, Miquel, trobo que tens raó en gairebé tot (si més no, comparteixo els teus punts de vista). En canvi, trobo que una cosa és "petonejar-se" i una altra cosa és "fer-se dos petons" (o tres a França) que penso que és el que vols dir. Petonejar-se, trobo, implica un cert rabeig; mentre que fer-se dos petons (o tres) és una mera formalitat.

Això sí: sí que és una formalitat sexista i diria que ni als més petonaires ens agrada. Personalment, més d'una vegada m'ha fet una certa mania haver de fer dos petons a algú. Implica un apropament que, amb segons qui, no ve gens de gust.

I un apunt sobre la Chacón: diuen que ha esdevingut el punt de mira de certs modistos de les Itàlies. Es veu que la troben tan elegant (especialment des de l'altre dia). Buffff!!!! Li sobren uns quants grams de maquillatge -com diu l'Esther- i què me'n dius, d'aquells cabells tan reoxigenats??? D'elegant, gens, aquesta dona.

I molt però que molt malament les jaquetes polsoses de certs polítics...

Que criticons que estem avui, eh?

Petons a Sarrià i ens veiem dissabte!

Miquel Saumell ha dit...

Montse,
S'acostuma a dir que contra gustos no hi ha res escrit encara que evidentment això no és pas veritat, precisament és un tema sobre el que s'ha escrit molt i tothom es veu amb cor de dir-hi la seva, com ara nosaltres.

Esther del Campo ha dit...

Ho he mirat i en una cantonada d'un foli, però no d'aquesta assignatura que deia jo, d'una altra, tinc apuntat que "fan servir el marró perquè és el color de la terra, les arrels". No és una explicació gaire científica que diguem. D'altra banda, a Comunicació no verbal -que si vam analitzar Artur Mas, en Saura, en Carod... i els seus discursos i fins i tot les gotes de suor que els regalimaven la nit electoral-, tinc sobre el marró (tant a la publicitat com al vestir) que "és una barreja de groc i de vermell, aquest perd la seva força inicial, però en manté. Representa el món físic, seguretat en si mateixos, indica un desig de millor físicament, resol conflictes. Si es rebutja, la persona rebutja valors com la sociabilitat i l'acolliment". Suposo que per aquí deu anar la cosa..., i per diferenciar-se del blau fosc dels vestits-jaqueta de Convergència, els altres tons dels socialistes..., tot i que potser és una coincidència o una preferència personal pel marró, perquè ara estem analitzant a classe spots electorals, i en un que protagonitza Ridao per a les generals de 2008 ell duu la jaqueta negra (però la corbata amb franges marrons), així que em trenca els esquemes.

Miquel Saumell ha dit...

Gràcies, Esther, per les teves aportacions. És evident que de teories n'hi han per tots els gustos i afortunadament en maneres de vestir no tothom pensa com el teu professor. El fons del discurs dels polítics evidentment és bàsic però les formes no deixen de tenir també la seva importància. Almenys jo ho veig així.

Unknown ha dit...

Jo tinc el costum de donar la mà a tothom que acabo de conèixer, sigui home o dona. Em semba que li estic donant el mateix tracte, però a més li estic dient que, de moment, no té la meva confiança. Passar de donar la mà a petonejar una dona crec que és també part d'un missatge. És una mica com passa al nord d'Europa. A Suècia la gent difícilment et petonejarà, com a molt t'abraçaran després d'un temps sense veure't o en ocasions de festes, un cop passes la frontera.

Miquel Saumell ha dit...

Reconeixeràs, Andreu, que el teu costum és més aviat una excepció entre allò que normalment es porta per aquestes contrades.

Unknown ha dit...

sí, miquel, sovint em penso que sóc massa fred però hi ha vegades que em dóna la sensació que comportar-me d'una forma més càlida em faria ser hipòcrita. Allò que a Andalusia et tractin d'aquella forma tant càlida hi ha gent que li encanta, a mí em posa dels nervis.

Miquel Saumell ha dit...

100% d'acord, Andreu.

Marc D ha dit...

Jo crec que el marró d'ERC té molt a veure amb aquella matèria que tot ésser viu superior expulsa com a residu obtingut de la digestió dels aliments

El vestuari li dona el color i el personatge la essència, fent del conjunt un bonic cagalló.

Miquel Saumell ha dit...

Marc D,
Doncs sort en tenim de que aquesta mena de ferums encara no es transmeten per internet que si no...

Anònim ha dit...

És ben cert que les camises fosques dels d'ERC són espantoses, però crec que formen part de la tradicíó republicana. Ja sabeu que la doctrina por arribar al ridícul.
Té també un altre lectura. Les camises fosques, durant aquella època dorada de la República, ja sabem qui les portaven: el blau fosc, la Falange. El negra i el color marró, la FAI..Els d'ERC segons el moment.

Miquel Saumell ha dit...

Coi, Jaume, amb aquesta incursió en l’historia del vestit em fas venir "escalufrius". Jo penso que tot plegat és molt més senzill i que només és un tema de mal gust o, per ser políticament correctes, d'un gust força peculiar.