.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 5 de març del 2009

El proper lehendakari

Em sap greu tornar-hi però aquesta prepotència de Patxi López barrejada amb una pressa sobtada per ser nomenat lehendakari em treu de polleguera. Després de trenta anys d’intentar fer-se amb la lehendakaritza sense èxit, ara que els socialistes tenen alguna possibilitat semblen voler saltar-se els terminis fixats per la llei. Una actitud gens democràtica i difícil d’entendre.

A veure si m’explico. En unes eleccions hi ha sempre un partit guanyador, només un, i és precisament aquest partit qui per llei té la primera opció d’intentar governar. Tota la resta de partits són perdedors. A Euskadi tenim un partit guanyador, el PNV, i uns partits perdedors, tota la resta. Però això que mirant-se els resultats de diumenge sembla ben senzill d’entendre no tothom ho té tan clar. No ho tenen clar una bona part dels mitjans de comunicació ni alguns partits polítics. Tampoc ho té clar Patxi López que ja el mateix diumenge al vespre va començar a dir que el PNV no sap perdre, i que els clars guanyadors són ells.

Els socialistes, perdedors de les eleccions, haurien de tenir una mica de paciència i només quan es facin amb el govern, si se’n surten, estaran en disposició d’afirmar que el PNV ha perdut. Però no ens equivoquem, el PNV haurà perdut el govern, no les eleccions.

Les lleis d’aquest país permeten que governi un partit que ha perdut les eleccions, i que passi a l’oposició el partit que les ha guanyat. Catalunya n’és un bon exemple, Euskadi aviat en podria ser un altre. I des de Madrid, mentrestant, s’ho miren encantats de la vida.

Per cert, si Patxi López arriba finalment a lehendakari la nostra metròpoli podria estalviar-se el càrrec de delegat del govern espanyol a Euskadi. Per què n’hi hauria d’haver dos, com passa ara a Catalunya? No havíem quedat que s’ha d’estalviar?

3 comentaris:

Esther del Campo ha dit...

Estic completament d'acord. Dius que des de Madrid s'ho miren encantats de la vida -realment tot el que és "perifèric" s'ho passen pel folre-, però si s'acaba realitzant el pacte PSE-PP, crec que no estaran tan encantats a mig termini. La situació és delicada, si més no, pel partit socialista i després de la desfeta a Galícia no els pinten les coses gens bé. A mi també m'ha semblat excessiu com se li ha donat cobertura a López i les seves declaracions sobre la seva "victòria electoral", però les lleis electorals estan fetes amb calçador... Haurem de veure com juguen les cartes.

Unknown ha dit...

Un apunt, les lleis electorals es poden canviar. A Catalunya ni tant sols en tenim una perquè ningú es posa d'acord... Dit això, les lleis electorals es poden criticar, evidentment, però la fixada per la LOREG és una de les més proporcionals de l'entorn europeu i tots sabem que genera beneficis pels que, sent majoria a la seva autonomia, representen minories a nivell estatal. Perquè en un sistema majoritari "First pass the post" els partits d'obediència exclusivament catalana no sé quants escons tindrien. Per tant, la llei electoral és bona o dolenta? entraríem en una comparació amb els sistemes majoritaris. Si ets un partit gran pensaràs que el sistema majoritari dóna més estabilitat. Si representes una minoria, pensaràs que la democràcia és també donar veu als petits. Dit això, López ha d'esperar si Ibarretxe no pot formar govern. Si el PNB, com a guanyador de les eleccions, no pot, el sistema polític (la llei electoral és una altra cosa) diu que s'obre el camp per tota la resta. De tota manera, Miquel, una matisació. Que jo sàpigui qui guanya les eleccions té encàrrec de formar govern per mandat del Rei a les eleccions generals. A les autonòmiques, no t'ho sabria dir, però diria que cada autonomia és lliure en funció del reglament del parlament i el seu estatut d'autonomia. Hauríem de revisar l'estat basc per aquesta qüestió.

Miquel Saumell ha dit...

Esther,
Tu parles amb molta lògica del mig termini però jo penso que tota aquesta gent no van pas tan enllà. Es plantegen l'avui i potser el demà però la setmana vinent els queda encara molt lluny. Qui dia passa any empeny. Política de vol gallinaci en diuen alguns.

Andreu,
Segur que tot això que dius està ple de sentit comú però jo no sóc del ram i no hi entenc, i per tant la solució ideal no sé quina és. Només dic que no m'agrada el que passa, i no crec que agradi a ningú amb un mínim de sentit comú. Una altra cosa és que ho acceptem amb resignació, quin remei, és una llei i mentre no es canviï s'ha de complir.

Sobre les presses de López jo tinc la meva teoria, una mica perversa si tu vols. Si el Tribunal d'Estrasburg tomba la llei de partits (estic quasi segur que ho faran) aquestes eleccions haurien de declarar-se il·legals i s'haurien de repetir amb totes les llistes que hi vulguin participar, no només unes quantes (les que tenen llum verda de Madrid) com ha estat ara. I llavors Espanya/López/PP/Díez ja no "suma" a Euskadi, i el lehendakari seria del PNV. Aquí ens volen fer creure que el vot basc ha anat de baixa i ha estat superat pel vot espanyol, oblidant que una part d'aquest vot basc o be s'ha hagut de quedar a casa sense poder exercir el dret de votar o be ha votat nul, i això no es té en compte al fer el balanç.