.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 6 d’abril de 2010

Turisme solidari: assumir els propis riscos

Determinades activitats comporten uns certs riscos i abans de tirar-les endavant les persones haurien de tenir molt clar que estan disposades a assumir-los. I si això no es té molt clar potser és millor deixar-ho córrer. És un error pretendre que els teus riscos particulars els assumeixi la societat com si fos la cosa més normal del món.

D’uns anys cap aquí s’ha posat de moda viatjar cap a llocs diguem-ne menys turístics i/o utilitzant rutes manifestament perilloses amb l’excusa de la solidaritat. No em sembla pas malament. Ni bé. Si es vol ajudar hi ha moltes maneres de posar en pràctica la solidaritat, algunes de molt efectives i altres que no ho són tant. Però com a possibilitat teòrica admeto que el turisme solidari també en pot ser una.

Ara bé, no es pot marxar com qui diu amb una mà al davant i una al darrere i confiar que tot anirà bé sense prendre unes mínimes precaucions. Això és el que fan alguns turistes solidaris poc responsables, que quan tenen un problema esperen que tot es resoldrà amb l’ajut de l’administració pública, com si l’administració tingués també la responsabilitat d’actuar com una companyia d’assegurances de viatges privats d’alt risc.

Per tant, turisme solidari sí, sempre que el turista solidari sàpiga on es fica i a quins riscos s’exposa. Però els capricis cadascú se’ls hauria de pagar de la seva butxaca i cadascú hauria d’assumir els propis riscos. Si no hi ha cap companyia d’assegurances que cobreixi els riscos afegits d’aquesta mena de viatges (segrest, etc.) deu ser per algun motiu. I si el risc és assegurable i no s’ha contractat la corresponent pòlissa abans de marxar la irresponsabilitat de l’organitzador encara crida més l’atenció.

5 comentaris:

Raimund ha dit...

Ja ens estranyava que en Saumell passés per sobre d'un fet tan clamorós com el que "s'amaga" darrere d'aquest post. Esperem que en vinguin més, amb noms i cognoms, d'escrits sobre l'afer en qüestió.

Clidice ha dit...

si vas al blog Desde Àfrica, http://www.desdeafrica.org/, hi trobaràs uns quants apunts força crítics amb tot aquest assumpte.

A mi, a l'Àfrica em van dir: no volem samarretes usades, volem tenir diners per comprar les que es vénen a les botigues d'aquí mateix. No sé si m'entens.

Miquel Saumell ha dit...

Raimund,
A buen entendedor...

Clidice,
T'entenc perfectament i coincideixo amb aquest punt de vista.

Vida quotidiana ha dit...

Suposo que deus parlar de certa oenagé molt progre, però on els solidaris només podien ser els de la casta escollida. La resta de mortals a fer de matxaques a Barcelona. M'equivoco? ;-)

Miquel Saumell ha dit...

David,
La majoria dels lectors d’aquest blog sou prou intel·ligents per saber de què estem parlant.