.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 15 de juny de 2010

Integració dels immigrants

No em sembla massa normal pagar el mateix preu en una gasolinera self service que quan el servei te’l facilita un tercer i per tant, preu per preu, prefereixo que la gasolina me la posi un altre. Darrerament a les gasolineres on encara t’omplen el dipòsit, que cada dia són menys però encara en queden unes quantes, aquesta tasca l’acostumen a fer persones vingudes de fora, però de vegades et trobes amb sorpreses. L’altre dia em vaig aturar a omplir el dipòsit en una gasolinera de la Catalunya interior. Quatre empleats a la vista, dos a fora posant gasolina i dos a la botiga, una noia que reposava material i un noi a la caixa. Les dues persones que posaven gasolina eren homes blancs i ja d’una certa edat. El que em va atendre a mi parlava català, l’altre no ho sé. La noia, més jove i també blanca, parlava espanyol. El caixer era el més jove de tots i parlava un català perfecte, i era negre com el carbó. És evident que de totes aquelles tasques, la del caixer era la de més responsabilitat. Una excepció o un signe de normalitat? Francament no ho sé, però una situació com aquella, gens habitual, em va sorprendre agradablement. Quan em parlin d’integració dels immigrants, en comptes de mostrar-nos un grup de senyores tapades amb el vel o una colla de senyors amb gel·laba, fent qualsevol activitat però quasi sempre per separat, seria molt més didàctic que s’utilitzessin exemples més pràctics i entenedors, com per exemple el de la repartició de tasques en aquella gasolinera.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

m'agrada el que dius i com ho dius. per cert, algú hauria de fer un llistat de les benzineres on et serveixen, per poc que pogués seria allà on aniria a fer benzina.

Nússer B. Lakmisi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nússer B. Lakmisi ha dit...

Exemples com aquest, company, n'hi ha per donar i vendre, i t' els trobes arreu...pero aquests exemples el que ni donen ni venen, es debat, polèmica i/o vots...per tant la seva quota de pantalla es ben minsa.

A Catalunya, s'etila més legislar i decretar, tot i que tan sols siguin per sis persones. Sembla doncs que a Can (Josep) Anglada, han marcat el joc, i la resta s'avança a repartir-se les cartes.

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Estic totalment d'acord, en els mitjans s'acostuma a presentar la immigració com a problema (cosa molt rentable per a determinats grups polítics). Hi ha estudis que fins i tot han estudiat el llenguatge que s'hi utilitza: "allau d'immigrants", "sense papers" etc. Ja és hora de reclamar un tracte que no estigmatitzi, exposant els conflictes però també la bona entesa entre els ciutadans...

Miquel Saumell ha dit...

Clidice, Nússer, Clara,
Gràcies per les vostres aportacions.