.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 25 d’agost del 2010

Ara toca parlar clar

Primer de tot, estic encantat que els segrestats tornin a ser a casa. Però sabíeu que si un grup terrorista us segresta un familiar i organitzeu una col·lecta per pagar-ne el rescat correu el risc d’anar a la presó per col·laboració amb banda armada? Doncs cóm és que aquest article del codi penal no s’aplica quan és el govern qui comet el delicte? Estaria bé que algun responsable públic ens ho expliqués. I repeteixo: estic molt content que hagin tornat, però no hem d’oblidar que a canvi de la llibertat de dues persones s’està finançant una organització terrorista que es dedica precisament a això, a segrestar persones a canvi de diners. I més diners vol dir més segrestos, és el peix que es mossega la cua.

Ara els de la caravana solidària insinuen que ja ho tenen tot a punt per tornar a l’Àfrica amb una nova expedició. En fi, tothom és lliure d’anar on vulgui però abans no marxin el govern els hauria de deixar clar que en cas d’un nou segrest el rescat se l’hauran de pagar de la seva butxaca. Almenys que sàpiguen a què s’exposen. I si el que volen és anar a Dakar a fer-se la foto solidària de l’entrega del material sense córrer cap risc poden fer com la dona d’un conegut alcalde que aviat deixarà de ser-ho, que hi va anar en avió. L’ajuda la poden enviar abans per vaixell, directament fins a Dakar, i problema resolt. Però insisteixo, aquestes caravanes solidàries tan vistoses ens costen molts diners i em sembla que aquí tenim altres prioritats de despesa. Això per no parlar de la seva discutible utilitat. Petits industrials i comerciants de la zona es queixen que ONG’s com aquesta els fan competència deslleial. I és que són faves comptades, tot el que es porta des d’aquí es deixa de comprar allà.

També estaria bé que es fes pública la comptabilitat d’aquesta ONG tan lligada, per cert, al partit socialista. Fa temps em vaig voler documentar i els vaig demanar les seves fons de finançament. Fent-se els ofesos no m’ho van voler explicar, amb la excusa que és una informació reservada als socis. Potser sí, però si com és vox populi una part gens menyspreable del seu finançament prové de l’ajuntament i de la Diputació de Barcelona, tractant-se de diner públic aquesta política d’opacitat informativa no s’aguanta per enlloc. En fi i per no allargar-me, espero que el proper alcalde de Barcelona deixi de finançar amb diner públic aquestes excursions.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Totalment d'acord. Em sembla que el fet que dues persones s'hagin salvat de la mort no ens ha d'amagar tota la realitat d'allò que hi ha al darrera d'aquest assumpte. I, pel cap baix, tot plegat resulta molt sospitós. Els medis només en parlen per sota i es demonitza qui pretén demanar explicacions de tot plegat. I els propis "solidaritzats", què hi diuen? algú ha provat de preguntar al país de destinació de tota aquesta història el que en pensa de tot plegat?

Em fa molta gràcia com, des de l'esquerra, es practica el mateix tipus d'hipocresia que es critica a l'església catòlica, per exemple. Mals temps per ser d'esquerres i amb esperit crític!

Anònim ha dit...

QUINA RAO QUE TENS¡.....8 ML-LIONS HA COSTAT LA "BROMA".
QUANT ARMAMENT COMPRARAN AMB AQUEST CALERS?----
JUGANT AMB BCN.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Mals temps per tenir esperit crític, sí, però siguis d’esquerres, de dretes o mediopensionista. En general aquí no agrada gens la discrepància.

Oliva,
Més que la quantitat que ens ha costat, que també, és el fet en sí. I ja no et dic res si, com diuen, tornen a marxar en una nova caravana.