.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 30 de juny del 2011

Polítiques erràtiques

Després d’uns mesos anant a 110 demà es torna al límit de 120 d’abans, quan lo correcte potser hauria de ser tancar definitivament aquest sainet i aprofitar l’avinentesa del canvi de senyals per posar-hi una mica de sentit comú. Per exemple, seria força raonable passar dels ridículs 110 d’ara a un nou límit de 130 o 140. O, fins i tot, fixar un límit comú per a tota la xarxa combinat amb uns límits variables, a l’alça o a la baixa, en funció de les característiques de determinats trams. En què s’assemblen els traçats de les autopistes Barcelona-Manresa i Castelló-Alacant? En molt poc. La primera té corbes que difícilment es poden negociar a més de 120 mentre que la segona es pot fer pràcticament tota sencera a 150 sense cap perill, radars de la Guardia Civil espanyola a banda i amb l’excepció del by-pass de la ciutat de València. No té cap lògica que ambdues autopistes tinguin el mateix límit de velocitat.

L’excusa oficial per a no prorrogar la limitació dels 110 ha estat que, com que suposadament la mesura ha donat els resultats que es buscaven, ara ja es pot tornar a la situació anterior. Ens prenen per tontos, no havia vist mai una explicació tan ridícula com aquesta. Resulta que segons ells, amb el límit dels 110 ens hem estalviat 450 milions d’euros en la factura del petroli, però com que darrerament el petroli ha baixat de preu ja no ens cal estalviar més. Ens vénen a dir que com que ells ja han demostrat (de fet, no ens han demostrat res) que la mesura té efectes beneficiosos, la conclusió és deixar-la sense efecte. El que tampoc no ens diuen és que, a banda de l’evident cost polític, cadascun d’aquests capritxosos canvis té un cost econòmic important pel contribuent, sigui o no conductor, derivat de les noves senyals, els sous dels operaris que les han de canviar, la nova regulació dels radars i els panells lluminosos, etc.

També es podria donar el cas que el ministre del ram tingués interessos particulars en alguna empresa de senyals de trànsit i que, per estimular-ne la facturació, li convingués anar fent canvis sovint. Si fos així encara s’entendria, que no vol dir que s’hagi de justificar, però si no és el cas un arriba a la conclusió que aquesta gent no hi entén, i per això prenen mesures contradictòries i sense una mínima dosi de sentit comú com seria desitjable.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

El problema de tanta variabilitat és que ja no saps a quina velocitat has d'anar quan veus un radar (i no de Sarrià precisament) i això crea un cert estres... Raonaments i justificacions cutres abans!

Jordi ha dit...

L'última paràgraf recull el que penso moltes vegades, començant pels famosos triangles que només podien ser uns concrets...

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Compte, que a banda d’aquest que estàs llegint, a Sarrià també en tenim de radars, concretament els radars mòbils que la Guàrdia Urbana té la cortesia de col·locar-nos quan l’ajuntament té necessitat de fer caixa.

Jordi,
Que consti que això només ho he mencionat com a possibilitat teòrica i, evidentment, no demostrada.