.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 1 de juliol del 2011

Montserrat, numerus clausus?

Després de molts anys des de la meva última visita, fa uns dies vaig tornar a Montserrat. Vam pujar amb el cremallera des de Monistrol, on pots deixar el cotxe en un gran pàrquing cobert gratuït a la mateixa estació. Tren modern i silenciós, amb un bon aire condicionat i seients força còmodes, tot i que això només ho vam poder comprovar a la tornada, doncs l’anada la vam haver de fer a peu dret per manca de seients lliures. Els vagons anaven atapeïts de gent, asseguda i dreta, com el metro en hora punta. Molts turistes, la majoria estrangers. Això sí, hi ha unes vistes espectaculars que compensen tots els inconvenients del viatge que, per altra banda, només dura quinze minuts. Arribats a dalt, un parell d’hores van ser suficients per adonar-me’n que allò està massa massificat. Gent per tot arreu, massa gent. Dificultats per moure-t’hi, per anar d’un lloc a un altre, per trobar un lloc on seure. A la basílica, impossible seure per escoltar la Salve cantada per l’escolania. Gent dreta i gent asseguda per tot arreu, també a terra i a les capelles laterals. Els seients de l’església estaven ocupats des de molta estona abans. El museu, això sí, és francament molt interessant i recomanable. És l’únic lloc on no hi havia empentes, potser perquè s’ha de pagar entrada. A les dues vam donar la visita per acabada. Cremallera de tornada cap a Monistrol; aquesta vegada, com que era l’hora de dinar, amb els vagons gairebé buits. Només hi ha una solució per evitar aquesta excessiva massificació: reserva prèvia i numerus clausus. Jo m'hi apunto. Mentrestant, però, amb tanta gent em costarà tornar-hi. I això que hi vaig anar entre setmana. No em puc imaginar cóm deu ser visitar Montserrat en cap de setmana.

4 comentaris:

Ricard C. Estrada ha dit...

Recomano passar una nit a l'Hotel Abat Cisneros, és una experiència única això de veure Montserrat sense gent i passejar envoltat de silenci durant la nit o de matinada.

Miquel Saumell ha dit...

T'agraeixo el consell, Ricard.

Clidice ha dit...

No sé si et serà útil, jo hi pujo cada mes un cop, si fa no fa (a vegades més), sempre esquivant el monestir i, com a molt, pujant a Santa Magdalena a esmorzar i veient el monestir tan menut i tan llunyà que la gent no fa nosa :) És clar que això implica caminar i enfilar-se, res és perfecte, ni seients ni aire condicionat.

Però, bromes a banda, dius una cosa certa: massa gent; en el monestir i en la muntanya també. I no crec que estigui preparada -ni que sigui gaire sostenible- per a tanta densitat demogràfica. No li és bo a la muntanya trobar-se grups de més de 40 persones trescant amunt i avall.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Havent-hi cotxes, aeris i cremalleres, això de pujar-hi a peu, no sé, què vols que et digui, amb aquesta calor, o amb el fred de l'hivern, em sembla que no és per mi.