.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 8 de juliol del 2011

Trias, topmanta, Chávez, Rubalcaba, SGAE, Pajín, Oliart, Diputats europeus...

(Vergara, a Público)

Aquesta setmana també hagués pogut tocar altres temes, com per exemple 1/ La relliscada de Trias contra els periquitos. S’ha de menystenir l’Espanyol per demostrar que s’és culé? 2/ L’actitud condescendent d’alguns predicadors del bonisme en defensa dels venedors i compradors dels mercats informals anomenats topmanta. El debat s’hauria de centrar en si s’han de complir les lleis i les ordenances municipals o no, i és evident que en democràcia s’han de complir. Això tant val pel topmanta com per les acampades urbanes, passejar mig despullat per la ciutat, aparcar en doble fila o fer massa soroll a la nit. 3/ L’estada d’Hugo Chávez a Cuba per operar-se. Tant s’ha degradat la sanitat a Veneçuela com per haver decidit passar del foc veneçolà a les brases cubanes? 4/ El sorprenent acudit de Rubalcaba dient que té la fórmula per crear ocupació. Cóm és que no l’ha posat ja en marxa sent com és el numero dos del govern Zapatero? 5/ L’afer de l’SGAE i la sorprenent reacció d’alguns intel·lectuals i artistes en defensa d’aquells impresentables que han estat imputats pel jutge. Hi ha, però, quelcom positiu. Acabi com acabi l’afer, sembla ser que el cànon digital té els dies comptats. 6/ Les vacances de la ministra Pajín i família a Menorca. És sostenible que es paguin amb diner públic llocs exclusius d’estiueig reservats per a determinats funcionaris de l’estat? 7/ La dimissió d’Alberto Oliart com a president de RTVE. És l’excepció que confirma la regla que diu que en aquest país no dimiteix ningú. 8/ La posició d’alguns diputats catalans del Parlament Europeu sobre el tractament legal de la llengua catalana. Una tal Maria Badia, dient-nos el que no és, ens ha tornat a prendre per imbècils. Cal dir-ho així de clar. Vidal-Quadras també és un impresentable però almenys no ens enganya, doncs no dissimula mai la seva posició absolutament contrària a qualsevol reconeixement legal per la llengua catalana. Oriol Junqueras, Ramon Tremosa i Raül Romeva han mostrat la seva inoperància sense pena ni glòria, mentre la llengua catalana va reculant en totes les instàncies, i ningú no fa res efectiu per evitar-ho. 9/ ...