.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 5 de juliol del 2011

DSK

Fer públiques segons quines opinions té els seus riscos però també les seves compensacions. En aquest blog es fan comentaris de tota mena i també pronòstics, sovint agosarats. De vegades l’encerto i de vegades no. Però una cosa que no he fet mai és eliminar articles publicats anteriorment. La raó és ben simple: quan escric quelcom és perquè ho penso i, per tant, no hi veig cap motiu per eliminar opinions que, almenys en el moment de publicar-les, són les meves opinions. Evidentment, a la vista de noves dades després un sempre pot canviar de parer, només faltaria que no fos així.

Fa un mes i mig vaig escriure aquest petit comentari sobre Dominique Strauss-Kahn, quan la seva detenció per part de la policia novaiorquesa encara estava calenta i els diaris n’anaven plens. Vistos els darrers esdeveniments que s'han conegut sobre el cas, aquell comentari renova la seva vigència. Tot plegat ens porta a constatar que el món dóna moltes voltes, i sovint aquestes voltes es donen en un sentit poc previsible. De moment llegeixo que els socialistes francesos ja no descarten DSK com el seu candidat per a les properes eleccions presidencials de França. Com deia llavors, aquest és un tema periodísticament apassionant que caldrà seguir de prop.

La pregunta que ens podem fer ara és ben simple: on serà DSK l’any que ve, al palau de l’Elisi de Paris exercint de president de la República Francesa o tancat en una presó novaiorquesa com a condemnat per violació? S’admeten apostes. I dit això, deixeu-me dir que aquest personatge potser no és un violador però, deixant al marge les seves habilitats sexuals i financeres, que és un bandarra em penso que hi ha poca gent que ho dubti.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Doncs mira, jo també he re-visitat el comentari, i em penso que encara penso el mateix. Potser si que aquest senyor és un poca-vergonya com n'hi ha pocs, el lloc que ocupava no el solen donar a les germanetes de la caritat, però que algú li vol mal, o que ha trepitjat algun ull de poll, també sembla ben cert. Això si, no el considero víctima, sinó més aviat una peça d'un joc que devora els seus mateixos actuants sense compassió.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Convindràs amb mi que en un partit seriós, suposant que n’hi hagi algun, un personatge com DSK mai no seria escollit candidat a presidir el país.

Clidice ha dit...

Doncs què vols que et digui, considerant els personatges que entronitza la gent -i ves que no dic els partits, perquè els partits són gent, també- i que acaben en Berlusconis, Camps i d'altres pàjarus dels quals no en sabem res perquè la màquina els ho tapa mentre pot :( La manca d'escrúpols és el millor passaport al cim, diuen.